Primera intervenció de l’helicòpter Milana dels Bombers de Mallorca a un incendi a Manacor
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona

El moviment "Allibera't del plàstic" i la Fundació Marilles recullen experiències per combatre els plàstics d'un sòl ús
El 95% dels residus que s’acumulen a les platges són plàstics i al fons de la Mediterrània hi podria haver 500 milions d’articles de fems. Una situació que diferents fundacions, ongs i empreses internacionals intenten revertir.
Aquests dies ho han fet des de Palma, on han posat en comú experiències per tal d’eliminar els plàstics d’un sòl ús. I no basta, ens asseguren des de la Fundació Marilles, amb reciclar.
La crisi del plàstic a la Mediterrània ha estat l’eix central d’una trobada que ha reunit, a Palma, experts internacionals que fan feina per reduir els plàstics d’un sòl ús, com són les canyetes, botelles i bastonets… objectes que moltes vegades acaben a la mar i que al Marroc, per exemple, han estat objecte d’estudi per part d’una associació. S’analitzaren 40 mil restes trobades a les platges i més de la meitat pertanyien a tres úniques empreses, segons ens ha explicat un dels responsables de Zero Zbel.
Un panorama que es reprodueix a altres zones de la Mediterrània i que s’ha de combatre d’arrel. Per això, diuen, no basta reciclar. Demanen solucions duradores i normatives que facilitin aquesta feina. Un exemple que s’ha posat damunt la taula és la futura Llei de Residus balear, encara en tramitació, però que ja se segueix des de fora de les Illes.
I en aquesta lluita, el sector turístic hi té, apunten, un paper clau. Un exemple: Iberostar ja ha eliminat els plàstics d’un sòl ús de 36 hotels d’Espanya, l’any que ve ho estendrà als seus establiments de tot el món.
El moviment global “Allibera’t del plàstic” ja té el suport de prop de 1.300 organitzacions de tot el món.
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari