La crisi sanitària de la covid-19 ha reduït un 21% la pressió humana sobre la mar

La pandèmia ha disminuit del soroll submarí per menor trànsit

Imatge d'arxiu.

La crisi sanitària de la covid-19 ha reduït la pressió humana sobre la mar, però “és aviat per a veure canvis en els ecosistemes” i en la majoria “segurament no es veurà mai” un efecte a llarg termini, segons la investigadora i coordinadora del “Informe Mar balear 2021” Raquel Vaquer-Sunyer.

En aquesta reducció de la pressió, l’informe presentat aquest dimecres, que recopila 150 indicadors sobre l’estat del medi marí per a millorar la seva gestió i assegurar la seva correcta conservació, recull que en 2020 l’índex de pressió humana (IPH) màxim va ser d’1.609.033 persones, comparable a nivells de l’any 2002. El valor màxim de pressió que s’ha registrat a les illes va ser en 2017, amb 2.071.124 persones.

Comparant 2020 amb 2019, el IPH ha baixat un 21%. Quant al IPH mitjà, en 2019 va ser d’1.514.068 persones, mentre que en 2020 va ser d’1.287.829, la qual cosa suposa una reducció del 15%.

La investigadora Vaquer-Sunyer ha resumit que amb la pandèmia han baixat la pressió humana i el soroll submarí, però ha precisat que hi ha ecosistemes en els quals l’efecte “no es veurà mai”, com seria el cas de les prades de posidònia, “que viuen milers d’anys, i en els quals un estiu és un temps molt curt per a afectar a tota la seva vida”.

En el mateix sentit, l’especialista en cetacis i president de l’Associació Tursiops, Txema Brotons, ha confirmat que han detectat una disminució del soroll submarí per menor trànsit, però les espècies més afectades per ell, que són els cetacis, amb “animals amb una taxa de reproducció lentíssima”, per la qual cosa no s’ha detectat cap augment ja que “a nivell ecosistèmic els efectes són més lents”.