La crònica que fa 15 anys no llegíeu: 8 dies de neu ininterrompuda a la Tramuntana

L'any 2005 es va produir l'entrada freda més important del segle XXI després del febrer del 2012, va nevar del 24 al 31 de gener

Foto: Àlex Díaz, Puig Major.

Arriba l’anticicló: sol i ambient suau de dia, fred i gelades de nit.

Després d’onze dies de cel relativament tapat i amb pluja avui el sol ha sortit arreu de les Balears. A gran part dels observatoris de la Serra de Tramuntana ha plogut cada dia del mes de gener tret d’avui. La neu ha fet acte de presència en 10 dies diferents, 8 de les quals de manera consecutiva de dia primer a dia 8 de gener. Que faci neu en 10 ocasions un mes de gener o febrer és relativament recurrent, són els mesos en què la neu cau amb més freqüència, però que ho faci de manera repetitiva és un fet més inusual. La darrera ocasió en què va nevar 8 dies seguits va ser pel gener i pel febrer de 2005, fa per tant 15 anys. En aquella ocasió, amb l’entrada freda més important del segle XXI després de febrer de 2012, va nevar del 24 al 31 de gener (8 dies) i, posteriorment, del 14 al 28 de febrer (15 dies). Curiosament, a l’episodi fred de 2012 nevà en 15 ocasions però no ho va fer de manera consecutiva sinó amb pauses que evitaren anotar 8 dies seguits de nevada.

Després de les nevades, gelades de rècord.

Amb l’arribada de l’anticicló, i després de les nevades dels dies passats, avui ha gelat de manera general i important a gran part de l’interior i el nord de la Península Ibèrica. S’han assolit valors de temperatura inferiors als -20ºC a les províncies de Terol i Guadalajara, en l’anomenat “Triangle del Fred” que delimiten els observatoris de Terol (-21ºC, nou rècord absolut de fred a la ciutat), Calamocha (-21,3ºC) i Molina de Aragón (-25,2ºC). La mínima de Terol és la més baixa registrada mai a la ciutat i no és l’única capital de província que tomba el seu rècord absolut, Toledo amb -13,3ºC també estableix un nou rècord de temperatura mínima.

Les mínimes a les Balears

Fora de la influència de la borrasca, amb el cel relativament estirat i el vent en calma, també hem tengut gelada a les Balears. A zones interiors on són habituals l’aire fred s’ha estancat i ha permés mínimes de -2,3ºC a Campos, la més baixa d’anit passada. Ha gelat també altres indrets del Pla de Mallorca com Sineu (-0,1ºC) i a les muntanyes de la Serra de Tramuntana (Serra d’Alfàbia, -0,5ºC) així com a l’àrea rural de sa Pobla, punts del Raiguerde Mallorca i l’interior i el nord d’Eivissa (Sant Rafel -1ºC).

La probabilitat de gelades encara seguirà present els pròxims dies a la Serra de Tramuntana, interior de Mallorca i Eivissa,on s’assoliran mínimes entre els 0ºC i els -3ºC.

Perquè no gelarà tant com a la Península.

Les gelades intenses peninsulars s’han aconseguit en gran part gràcies a l’extraordinària cobertura de neu que la borrasca Filomena ha deixat. La neu fresca refreda l’ambient. De dia reflecteix gran part de la radiació solar i de nit afavoreix l’emissió de radiació terrestre d’ona llarga. El resultat és que la superfície terrestre no s’escalfa de dia i de nit es refreda més del que ho faria sense cobertura de neu. En nits de calma anticiclònica i després d’una nevada, les condicions són òptimes i la temperatura cau en picat.

En condicions de fred important la neu no es fon però l’aire no està saturat d’humitat, al contrari sol ser relativament sec. En aquestes circumstàncies la neu sublima, és a dir passa directament de sòlid a gas sense passar per líquid perquè la temperatura baixa ho impedeix. El procés de sublimació roba calor a l’atmosfera pel que també refreda l’ambient.

Hi ha altres factors que permeten grans fredorades a l’interior peninsular, en especial la presència de planures elevades, molt arrecerades orogràficament i allunyades de la mar.

A les Balears les nevades han caigut exclusivament a la Serra de Tramuntana, no hi ha una cobertura nivosa important i noéspresent a zones baixes, pel que el refredament nocturn és més discret. L’orografia i, en especial, la influència marina suavitzen els valors mínims de temperatura. La mar té un efecte anomentat termoregulador sobre l’aire que l’envolta, pel qual atenua la màxima diurna en zones marines i evita el refredament nocturn intens. Aquest efecte és molt notable a les zones de costa on les gelades són un fet extrem i molt poc freqüent. Només a zones interiors i enclotades de Mallorca i Eivissa les gelades són relativament habituals. A Menorca són més estranyes però no del tot rares a punts d’interior o en la sortida a la mar dels barrancs del sud de l’illa. Òbviament les valls elevades de la Serra de Tramuntana presenten unes condicions que afavoreixen el refredament nocturn i les gelades solen ser més intenses i recurrents que a la resta del territori. Quan la cobertura de neu hi és present les gelades són fortes. De fet la temperatura més baixa registrada mai a les Balears fou amb les nevades del febrer de 1956 quan al Santuari de Lluc es mesuraren -13,5ºC. Altres episodis nivosos de caràcter general s’han associat a temperatures de rècord, com el gener de 1985 amb -7.8ºC a Manacor, -7ºC a Campos i- 6.5ºC asa Pobla.

La major nevada de la història?

L’onada de fred de Febrer de 1956, coneguda com “s’any de sa neu” és la més intensa i duradora de totes les ocorregudes a Balears en època moderna i de la qual se’n deriven les temperatures més baixes mesurades. És, en conseqüència, la de major impacte social. Però és realment la major nevada documentada?.

Aquest honor correspòn a les nevades caigudes als segles XVII i XVIII, en el període conegut com la Petita Edat de Gel. Destaquen en especial els episodis de gener de 1697, gener 1726 i de desembre de 1788 i que el geògraf Pere Segura detalla en un article anomenat: LES NEVADES A MALLORCA EN EL SEGLE XVIII: L’EPISODI DE 1788.

Al 1697 s’hagueren de descarregar teulades a Palma per alleugerir els pes de la neu acumulada i el fred fou tan intens que les cròniques asseguren que es veren surar blocs de gel dins la mar. Al 1726 la neu cobrí amb un gruix de 6 pams (120 cm) gran part de Mallorca. Però la nevada per antonomàsia fou la caiguda del 26 al 31 de desembre de 1788 quan es congelaren els abeuradors, safareigs i, fins i tot, l’aigua dels càntirs dins les cases. La neu cobria Mallorca amb gruixos de 2 a 7 pams segons el municipi pel que s’enfonsaren nombroses teulades i terrats (118 cases en total) amb una víctima mortal a Santa Maria del Camí. Degut al tancament dels camins i viaranys, la incomunicació fou gairebé total. La fretada va afectar sobretot la ramaderia. Tan sols a Manacor es perderen 2.402 ovelles, 446 xots, 1.080 bens, 118 cabres, 687 cabrits i 113 bous.