El Comitè d'Empresa de Queseria atribueix el trencament de l'acord al fet que no es blindés als directius
En la segona jornada del judici de Santé Ibérica contra tres directius de Queseria Menorquina per l’incompliment de l’acord d’integració, han declarat com a testimonis dels demandants, la representant del Comitè d’Empresa de l’antiga El Caserío, Margot Sastre, i el Director Corporatiu de l’empresa castellanolleonesa, Borja Castellano. Posteriorment estaven cridats a declarar com a testimoni representants del Govern, com la directora general de Treball, Isabel Castro, el director general de Tresor i Política Financera, José Luis Gil Martín, i el director general d’ISBA, Jesús Fernández Sánchez.
En aquest segon dia, la defensa ha aprofundit en la suposada manca de solvència econòmica de Santé Ibérica per complir allò que s’havia pactat en l’acord amb Queseria Menorquina. El director Corporatiu de l’empresa castellanolleonesa ha reconegut que enguany han tingut problemes per pagar puntualment les nòmines dels seus treballadors, però ho ha atribuït al seu model de negoci de ràpid creixement i implantació. Però ha fonamentat la solvència i credibilitat en el fet que entre els seus clients hi ha Carrefour, Alcampo, Eroski o Dia, entre d’altres.
La representant del Comitè d’Empresa ha arribat a acceptar que Santé Ibérica podia presentar problemes de solvència econòmica; però ha recordat que l’acord va ser estalonat, en primer terme, pels directius de Queseria Menorquina (ara demandats) i que no s’hi preveia cap inversió econòmica directa inicial per part de Santé. Tots dos testimonis també han negat que fos imprescindible que el Govern hi invertís inicialment per poder executar l’acord.
Des del Comitè d’Empresa de Queseria Menorquina insisteixen que el canvi de parer sobre la idoneïtat de l’operació es va produir després que la direcció de Santé Ibérica es negués a blindar els sous i la continuïtat dels directius.
El judici hauria de concloure demà dimecres amb els testimonis de perits i experts i les conclusions finals de les parts.
A més de la zona del Llevant, també els cerquen al Raiguer amb mitjans terrestres