Un estudi conclou que les probabilitats que una empresa tanqui s'arriben a multiplicar gairebé per tres quan desapareix la sucursal bancària
Des de l’any 2008, la digitalització i la crisi financera han propiciat les fusions bancàries en un intent de les entitats d’enfortir-se davant d’una possible nova crisi. Això, ha fet que moltes oficines bancàries hagin tancat amb efectes en els veïnats de les zones afectades, però també en les petites i mitjanes empreses. Precisament, l’estudi del catedràtic d’Economia de la UIB, Alfredo Martín, analitza els efectes que tenen aquests tancaments en les petites i mitjanes empreses.
“Cau el finançament. Si una empresa ha de menester 100 €, només n’obté 80 €. Així que les pimes comencen a no poder invertir tant; no poder pagar els treballadors, per tant, disminueix el nombre de treballadors, augmenten els acomiadaments. Però també cau la rendibilitat de l’empresa i les pimes que pitjor ho passen poden arribar a desaparèixer”, assegura Martín. De fet, la probabilitat que una pime desaparegui s’arriba a multiplicar per tres quan tanca la seva oficina bancària.
A més, el tancament d’oficines no s’ha fet de manera homogènia, critica el catedràtic de la UIB. Els pobles o les barriades que tenen més probabilitats de quedar sense oficines són, d’entrada, les més desafavorides. Són les que tenen una població més gran, menys població, menys nivells d’estudis o més atur, segons constata l’estudi. Tenir oficines en aquests llocs no surt rendible als bancs. I caixes d’estalvis, amb una funció més social, ja gairebé no en queden. A tot Espanya, només dues han sobreviscut a processos de compres i fusions. Una d’elles, Caixa Colonya.
El procés de tancament d’oficines no ha acabat, diu Martín. Però l’estudi premiat del qual és coautor conclou que les sucursals físiques encara són i continuaran essent necessàries. La banca en línia, afegeix, no supleix el servei que han donat fins ara les oficines de manera presencial.
S'ha desferrat de la base mentre s'hi feien una foto