La diòcesi mallorquina, el primer dels darrers en prendre mesures contra els abusos

Des del 2013, tres capellans mallorquins denunciats per abusos sexuals a menors han hagut d'abandonar l'església

Pedro Barceló Rigo va ser el primer capellà expulsat de l'esglèsia espanyola per abús de menors

L’Església catòlica ha vist aquests darrers dies com un tribunal de l’estat australià de Victòria, condemnava a sis anys de presó el clergue de major rang  processat fins ara per abusos sexuals a menors dins la institució religiosa. Es tracta de l’exbisbe de Melbourne, George Pell, que va ser cap de finances del Vaticà. És una sentència que ha estat qualificada d’històrica pel nombrós grup de persones que esperava la decisió judicial a les portes del tribunal australià. A les Balears, des del 2013, tres capellans de la diòcesi mallorquina denunciats per abusos sexuals a menors han hagut d’abandonar l’església.

El primer cas: l’exrector de Can Picafort

El primer va ser Pedro Barceló Rigo, condemnat també a sis anys de presó per la justícia civil fa tres anys. Va confessar haver violat una nina de 10 anys aprofitant-se de la relació de confiança que li atorgava ser rector de Can Picafort, a Santa Margalida. La condemna va ser possible gràcies a la voluntat de denúncia de la nina – ja convertida en dona- anys després dels fets. En l’historial del capellà, antic missioner a Burundi, pesen també testimonis d’altres d’abusos a menors, ja prescrits, quan va dirigir també la parròquia de Cala Rajada, a Capdepera. Abans de la condemna de l’Audiència Provincial, un tribunal eclesiàstic del Bisbat de Mallorca ja havia trobat Pere Barceló culpable i consegüentment, en una decisió sense precedents a l’església espanyola, l’havia expulsat del sacerdoci i l’ofici pastoral.
Aquesta actuació però no arribà fins que el cas ja havia entrat a la justícia civil i a la premsa. Mateu Ferrer, periodista de Diario de Mallorca fou el jove catecista que descobrí Barceló violant la nina l’any 1998 i que ho denuncia al llavors vicari episcopal. “Es va tapar el cas per complet i no es va fer absolutament res… Sé que el varen cridar un poc a capítol, el bisbe d’aleshores, Teodor Úbeda, el va cridar a la seu episcopal i se’l va amonestar una mica, però no va passar res… Es  a desatendre per complet”, explica Ferrer, que exposà la seva experiència en el documental Els monstres de ca meva i el programa Dues Voltes d’IB3, recordant els fets.

Segon judici: l’exrector de Selva

El segon judici d’un tribunal civil – no canònic o eclesiàstic- contra un capellà de l’església catòlica a les Balears, va ser fa un any. L’acusat era Antoni Cano Oleo, de 72 anys. L’acusaven d’haver abusat sexualment a ca seva de Calonge d’una nina de 12 anys. Ell va declarar en el judici que era una denúncia falsa per venjança i l’Audiència Provincial el va absoldre per falta de proves. Igualment, Cano no va poder ser processat per prescripció d’una altra denúncia d’abusos sexuals, en aquest cas a Selva, on va exercir de rector durant 10 anys. L’havia denunciat un jove que havia estat escolà seu a l’església selvatgina. La diòcesi de Mallorca va obrir-li procés penal però no va arribar a expulsar-lo perquè Antoni Cano, abans, va presentar directament la renúncia com a clergue al Vaticà. Aquest cas, té lloc amb Xavier Salinas en el càrrec de Bisbe de Mallorca. Juntament amb el seu antecessor, Jesús Murgui, explica Mateu Ferrer, marca un abans i un després en la contundència del Bisbat de Mallorca davant denúncies d’abusos sexuals dins l’organització religiosa. “Ells són els primers que posen ordre, que investiguen i impulsen mesures contra capellans diocesans que han comés abusos sexuals a menors”.

Tercer cas: l’exprior de Lluc

També a principi de l’any passat, l’Església mallorquina va trobar culpable per una denúncia per pederàstia l’exprior del santuari de Lluc, Antoni Vallespir, i li prohibia l’exercici públic del sacerdoci. El religiós negà els càrrecs i va recórrer davant el Vaticà, que encara no s’ha pronunciat en segona instància. En qualsevol cas, el prevere havia estat apartat del sacerdoci actiu des del 2015. A Vallespir l’havia denunciat per abusos un jove que havia estat membre del cor infantil i juvenil de l’escolania de Lluc: els Blauets. En la justícia civil aquesta causa va ser declarada prescrita. En aquell moment, el període de prescripció del delicte d’abusos començava a partir que la víctima complís 18 anys i no a partir dels 30 com ara, a partir de la nova i recent Llei de Protecció a la Infància. Contra el pare Vallespir en l’exercici del seu càrrec a Lluc, consten tres denúncies més: una per presumpte abús sexual d’un menor de 8 anys i dues més per presumpta corrupció de dos adolescents de 14 i 15. Declararen que veien pel·lícules pornogràfiques al despatx del religiós i que després es masturbaven davant ell. El denunciat també  negà els fets. Totes les causes s’investiguen en la justícia civil i canònica i, de fet, una jutgessa de Manacor va prendre declaració al religiós l’estiu passat i el deixà en llibertat amb càrrecs amb retirada del passaport i prohibició d’acostar-se als denunciants.

Després d’apartar o expulsar Pere Barceló, Antoni Vallespir i Antoni Cano, el Bisbat de Mallorca ha condemnat els fets i demanat perdó a les víctimes públicament. El que no s’ha fet públic és si s’ha duit la iniciativa per fer-ho en privat. El Bisbat no vol entrar en detalls, però assenyala que té les portes obertes a tothom, incloses les víctimes. En opinió del periodista Mateu Ferrer, el bisbe de Mallorca actual, Sebastià Taltavull, ha baixat el nivell quant a l’actitud del Bisbat davant l’abús de menors dins l’esglèsia. Considera el cap de política de Diario de Mallorca, que no ha complert suficientment amb el deure de “demanar perdó i dignificar a les víctimes” encomanat pel Vaticà.