X

La Festa de l’Estendard sense la Diada de Mallorca o la interpretació de l’origen del poble de Mallorca

Es critica que el retorn al 12 de setembre per part del PP manca de rigor històric

31/12/2023

La Festa de l’Estendard sense la Diada de Mallorca o la interpretació de l’origen del poble de Mallorca

Celebració de la Festa de l'Estendard a Palma

24

A diferència dels sis anys anteriors, el 31 de desembre d’enguany no ha estat també la Diada de Mallorca. El pacte PSIB-PSOE-UP-Més per Mallorca al Consell hi traslladà la celebració que fins llavors —des de l’entrada de Maria Antònia Munar (UM) amb el suport del PP— s’havia fet el 12 de setembre. Ara el nou govern del PP amb Vox l’ha retornada al final de l’estiu.

El 12 de setembre honora el jurament de la Carta de privilegis i franqueses del Regne de Mallorca per part del fill de Jaume I, Jaume II, i la independència del regnat de l’illa de la corona d’Aragó que quedà en mans del germà Pere. El Partit Popular ho reivindica com a punt de partida de Mallorca com a poble.

També per deslligar l’efemèride del sagnant sotmetiment de la població musulmana durant la conquesta. “El 12 de setembre és una data per la germanor i l’entesa entre tots: tenen raó perquè no té res a veure amb cap fet bèl·lic, sinó a l’organització del regne en llibertats”, exposa el catedràtic d’Història de Dret de la UIB i president de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Roman Piña, que és un dels estudiosos que n’ha avalat el canvi.

El doctor en Història Medieval i professor del Departament de Filologia Catalana de la UIB, Gabriel Ensenyat, rebat l’argument dient que el 31 de desembre també ha de recordar “la destrucció de la societat islàmica d’una manera violenta”. Considera que se n’ha de fer memòria “al mateix nivell” perquè, si no, es cau “en un exercici de desmemòria històrica”.

Tanmateix, però, advoca perquè Mallorca commemori el seu dia la conquesta catalanoaragonesa perquè “nosaltres som els descendents d’aquella gent”, en relació amb els nous pobladors que arribaren després de Cap d’Any de fa 794 anys. “És així, ens agradi o no”, conclou. I afegeix que el 12 de setembre no commemora més que el tràmit del jurament del nou rei Jaume II “com feren la resta de reis posteriors”. I encara, “és com si celebréssim el de l’origen d’un poble o de la democràcia el dia del jurament de la Constitució per part de l’actual rei d’Espanya”.

L’oposició ha qualificat la decisió d’anticatalanista, i l’OCB ha anunciat al·legacions per considerar el canvi de “dubtosa legalitat”—mira de rebaixar-la el professor Piña: “Cadascú que defensi quina és la millor opció però, de moment, els que han guanyat les darreres eleccions consideren que és la del 12 de setembre… Ja tornaran els anteriors i voldran impulsar els seus criteris. Al cap i a la fi, és defensar les idees de cada opció política i no s’ha de criminalitzar el que pensi cadascú”.

 

 

 

 

 

 

31/12/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT