La Fiscalia demana 118 anys de presó per a Penalva i 121 per a Subirán

El Ministeri Fiscal atribueix al magistrat i fiscal de la fase d'instrucció del cas Cursach delictes de revelació de secrets, detenció il·legal i obstrucció a la justícia

La Fiscalia Anticorrupció ha remès un escrit d’acusació al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) en el qual demana l’obertura de judici oral contra el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán per als quals sol·licita 118 i 121 anys de presó, respectivament.

En el seu escrit de més 30 pàgines, al qual ha tingut accés Europa Press, el Ministeri Fiscal atribueix al magistrat i fiscal de la fase d’instrucció del cas Cursach delictes de revelació de secrets, detenció il·legal i obstrucció a la justícia. Descarta, per tant, el delicte de coaccions.

Així mateix, la Fiscalia sol·licita 162 anys d’inhabilitació i 59.400 euros de multa per a Penalva i 162 anys d’inhabilitació i 72.600 euros de multa per a Subirán. En l’escrit s’assenyala les instruccions dels casos Cursach, ORA, IME i Madame.

A més de Penalva i Subirán, la Fiscalia assenyala al Grup de Blanqueig de Capitals de la Policia Nacional, integrat per Blanca Ruiz, José Luis García, Miguel Ángel Blanco i Iván Bandera i encarregat de la recerca, per delictes de revelació de secrets, detenció il·legal, prevaricació i obstrucció a la justícia. Per a ells demana penes que fan més de 340 anys de presó.

Al llarg de les 32 pàgines de l’escrit, signat pels fiscals Tomás Herranz i Fernando Bermejo, el Ministeri Fiscal situa entre 2013 i 2018 com el jutjat d’Instrucció número 12 de Palma va seguir diversos procediments penals per a la recerca de diferents fets en els quals van intervenir els sis acusats.

Cal recordar que el fiscal Tomás Herranz va ser l’encarregat de llegir l’escrit de conclusions, entre llàgrimes, del cas Cursach en el qual es retiraven totes les acusacions als processaments i demanava perdó en nom de la Fiscalia.

En les dates esmentades, el Ministeri Fiscal també descriu com els mitjans de comunicació van divulgar informació de les recerques judicials del cas Cursach, ORA i IME amb informacions “facilitades pels acusats i sense que evitassin o impedissin la seva divulgació ni investigassin qui filtrava la informació”.

D’una manera detallada, en l’escrit d’acusació desgrana informacions publicades en diferents mitjans de Balears mentre la causa estava sota secret de sumari.

A més, el Ministeri Fiscal sosté que les detencions de 15 persones en el cas ORA es van dur a terme després d’un testimoniatge “de contingut completament inconcret i especulatiu”. Indica que després “d’una molt deficient recerca”, els acusats van practicar detencions, pressions a detinguts, investigats i testimonis i enviaments a presó.

La Fiscalia també al·ludeix a la detenció de l’expolític del PP Álvaro Gijón, el seu germà i els seus pares amb la motivació de “pressionar-lo i ablanir-lo”, i la imputació a cadascun d’ells de diversos delictes “inexplicablement”. Després de les declaracions, els pares van quedar en llibertat, però el Ministeri Fiscal explica que el germà de Gijón va continuar arrestat “sense cap motiu que ho justificàs”.

En referència a Gijón, els fiscals argumenten: “Els investigadors s’havien fixat com a meta demostrar la seva implicació i entre tots van decidir les detencions de la seva família per a exercir pressió sobre el polític”.

La Fiscalia descriu set fets més en les instruccions judicials del cas Cursach en les quals descriu pressions de Penalva, Subirán, Blanco, Bandera, Ruiz i Regueró a diferents testimonis i detinguts, entre ells el director general del Grup Cursach, Bartolomé Sbert.

Amb tot, el Ministeri Fiscal sol·licita als acusats indemnitzacions per a 15 detinguts a raó de 6.000 euros per a cadascun per la privació de llibertat i els danys morals.