Illes Balears
Després de dos anys amb la cara tapada, ara temen ser rebutjats per canvis físics com l'acne, el borrissol a la cara o l'aparell d'ortodòncia
18/04/2022
18
La “síndrome de la cara buida” ha posat en alerta psicòlegs i pedagogs, que perceben en els adolescents un sentiment d’inseguretat a llevar-se la mascareta perquè els ajuda a estar més còmodes en “el seu jo” i “temen ser rebutjats o no ser acceptats de la mateixa manera pels seus iguals, que són tan importants per a ells”.
Així ho explica en una entrevista amb Efe la directora de la Fundació Noves Claus Educatives i Màster en Orientació Familiar de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), María Campo Martínez, qui analitza l’impacte de llevar-se la mascaretam, què “està suposant en l’autoestima dels més joves” i com abordar-lo per professionals i pares.
La “síndrome de la cara buida” el sofreixen, sobretot, els adolescents, als qui, a l’inici de la pandèmia, relata, “va costar sensibilitzar de la necessitat d’utilitzar la mascareta enfront de la covid-19 perquè pensaven, per rebel·lia, que no tenien perill de contagi”.
Després d’aixecar-se la obligatorietat de dur mascareta en interiors -excepte en centres sanitaris, sociosanitaris i el transport públic, una mesura que aprovarà demà el Consell de Ministres- psicòlegs i pedagogs “detecten un temor en els adolescents i més joves a retirar-la dels seus rostres”, explica aquesta especialista des de la seva experiència professional.
Durant la pandèmia, la mascareta en l’adolescència ha suposat “una barrera més, de les que molts joves tenen per a poder cobrir o tapar possibles canvis físics que sofreixen”, com l’acne, el borrissol en la cara o l’aparell d’ortodòncia, uns canvis que “els costa tant assumir i que la mascareta, d’alguna forma, ha servit per a cobrir”.
Altrament, també subjeu l’aspecte emocional o més psicològic, ja que “molts adolescents, a aquesta edat, estan creant la seva identitat, reconeixent el seu interior i acceptant-lo”, i a “els més introvertits, més tímids i més insegurs -prossegueix- la mascareta els ha servei una mica de protecció”.
El fet de llevar-la-hi “els suposa una dificultat, especialment afegida, molt més que, simplement, un aspecte físic”, al que se suma “l’estranyesa” de no reconèixer a l’altra persona, però és una cosa que també ocorre als adults.
“La major dificultat d’aquesta situació -assegura- se cenyeix al fet que els adolescents no vulguin llevar-se la mascareta per un tema emocional”.
Davant això, la pauta de professionals a pares i professors a les aules, explica, és no forçar a l’adolescent a llevar-se la mascareta, sinó tractar de “donar-li seguretat i confiança”, després de comprovar que la seva reticència a llevar-se aquesta mesura pugui estar més associada a temes emocionals o d’acceptació.
En alguns casos, la recomanació dels especialistes és “recórrer a experts professionals, no pel fet de la mascareta, sinó perquè és un detonant, com pot ser un altre aspecte que viu l’adolescent, i que ens dona informació que no està desenvolupant una personalitat estable i segura”, afirma.
Aquesta és la situació que, segons les seves dades, es troben els psicòlegs i pedagogs, que recomanen a pares i professors que “expliquin molt bé als adolescents que la mascareta es pot retirar perquè els professionals sanitaris així ho consideren”.
Si darrere de tot això s’aprecia que hi ha una por o una inseguretat en l’adolescent, conclou, “cal ajudar l’adolescent a acostumar-se a retirar-se la mascareta”, fent-ho en entorns més pròxims, de més confiança, amb amics, en els quals puguin sentir-se més a gust”, fins que, a poc a poc, “vagin eliminant aquesta barrera, que és aquí, que és un objecte, que ha detonat una necessitat en altres plans”.
Un text de Per Pilar Mazo, per a l’agència EFE.
18/04/2022
Com ha canviat la vida de la guanyadora de la Grossa de Nadal de Ciutadella, un any després?
Diumenge vespre es van assolir ratxes de vent de més de 140 km/h a punts de la Tramuntana
La Guàrdia Civil investiga tres conductors de vehicles d'alta gamma com a presumptes autors d'un delicte contra la seguretat viària
A les Illes Balears s'ha venut part d'un tercer, un quart i dos cinquens premis
