X

“La gent frissa de sortir de Son Banya, hem de trobar una solució per a l’habitatge”

Carlos Cortés, de l'Associació gitana Gaocalo, parla de la bona predisposició dels residents del poblat a abandonar-lo

12/01/2022

“La gent frissa de sortir de Son Banya, hem de trobar una solució per a l’habitatge”

Fotografia del primer esbucament d'una casa de Son Banya a càrrec de Cort el juliol de 2018

La falta d’habitatge social suficient a Palma fa difícil avançar en el procés de desnonament i reubicació de les prop de 80 famílies (devers 320 persones) que encara viuen al poblat gitano de Son Banya. De juliol de 2018 ençà, n’han sortit 16, quatre de les quals el 2021. L’Ajuntament de Palma, impulsor del pla de desmantellament, confia que el primer trimestre d’enguany se n’hi afegiran algunes més i que, malgrat els entrebancs, es complirà el termini previst (abans del 2024) per deixar buit el solar del qual és propietari, i poder aixecar-hi una residència de gent gran. “El mercat privat de pisos de lloguer té tancades les portes a aquest procediment; això i el fet que l’IBAVI tampoc no aporta habitatges, fa que estiguem en una situació més complicada”, diu Joan Antoni Salas, treballador social i director de l’Àrea de Benestar i Drets Socials de Palma, sobre el fet que l’únic parc d’immobles disponible per fer front a les sol·licituds de plaça és el del Patronat Municipal d’Habitgatge.

El pla de desmantellament de Son Banya, gestat als despatxos de Cort a l’època del regidor Eberhard Grosske (EU), i posat en marxa fa deu anys amb demandes de desnonament del govern d’Aina Calvo (PSOE), va fer una passa clau l’estiu passat, moment des del qual “hi ha una actitud més favorable a la sortida”, segons el consistori palmesà. El ple municipal ratificà per unanimitat la decisió d’acabar amb l’assentament il·legal i ho feu amb el suport de la Federació d’Associacions Gitanes de les Balears (FAGIB): “S’ha de reconèixer l’ajut d’aquestes entitats a l’hora de sensibilitzar els residents, recollir documents i participar en els plans familiars de reinserció”, diu Salas.

Oportunitat històrica

La bona tònica esmentada per les autoritats locals entorn a la clausura del que fou un dels centres de venda de droga més mediàtics d’Espanya, és ratificada per Gaocalo, una de les associacions gitanes federades: “Mai no ha tengut l’Ajuntament una oportunitat tan gran com ara; la gent frissa de sortir de Son Banya”, diu el seu president Carlos Cortés i una de les veus principals a reclamar una sortida “digna” pels gitanos palmesans. Ho avala Joan Antoni Salas, que diu que “la majoria” de famílies volen sortir, però matisa que també n’hi ha que no, “ja no tant per una qüestió residencial com comercial”, en al·lusió al mercat de la droga.

La peça de canvi pel darrer acord va ser la rectificació municipal quant al termini durant el qual les famílies desallotjades poden beneficiar-se de l’ajut social al lloguer. Inicialment, estava estipulat en cinc anys, sempre depenent de l’acompliment d’una sèrie de requisits com són la falta d’impagament del preu pactat i d’altres contribucions públiques, la recerca activa de feina, la integració sociolaboral de les dones gitanes i del col·lectiu en general, a més de l’escolarització d’infants, entre d’altres. Amb el pla remodelat, els requisits es mantenen però se n’elimina el límit temporal. “Els tècnics municipals s’ocupen de fer un seguiment de l’acompliment i, tret de casos puntuals, podem parlar d’èxit quant a la nova vida dels que ja han sortit de Son Banya”, diu Joan Antoni Salas.

El cens de Son Banya

Per primera vegada, Cort és a prop de finalitzar l’elaboració d’un històric cens de població, procés que sempre ha topat amb dificultats, atesa la peculiaritat de l’assentament. Oficialment, s’han censant 285 persones, de les quals 130 són menors. Emperò, com que no tothom ha volgut participar en el tràmit, la xifra que preval és l’oficiosa, de prop de 320 persones que realment viuen al poblat.

12/01/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris