Palma acull aquest diumenge la tercera manifestació contra la saturació turística
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
Els Amics de l'Illa del Rei estan recopilant tota la influència gal·la a l'illa per exposar-la a una sala de l'antic hospital
El 4 de febrer de l’any 1756 les tropes franceses prengueren l’illa de Menorca als anglesos. Van ser només set anys de dominació i el principal llegat que deixaren va ser el poble de Sant Lluís. Els seus carrers estan batejats amb els noms de personatges il·lustres de nacionalitat gal·la. També van ser els francesos els que van fer la salsa maonesa internacional.
El poble de Sant Lluís es va fundar a l’antiga garriga de Binifadet. Una zona rural on es van establir els fracesos durant els set anys que dominaren l’illa. El nom del poble el dedicaren al rei francès d’aquell moment, Lluís XV.
L’església és el principal testimoni arquitectònic. És un edifici d’estil neoclàssic dissenyat per l’arquitecte Antoine d’Allemand, sota la direcció del seu fill, que era un oficial de les tropes ocupants de l’illa. També el traçat dels carrers és d’influència militar, tots disposats de forma rectangular i ordenada.
La convivència entre els francesos i els menorquins va ser curta però deixaren algunes paraules dins el lèxic menorquí, com per exemple, ‘sacardiu’, procedent de l’exclamació “Sacre Dieux”.
La influència de les universitats franceses va atreure la intel·lectualitat menorquina fins a començaments del segle XIX. Però també fins a l’actualitat. Pedro Tudurí va estudiar Belles Arts a París i ara pinta l’església de la seva població natal.
Tota la influència francesa l’està recopilant l’Associació d’Amics Illa del Rei a una sala de l’antic hospital que està a punt de ser inaugurada.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
L'atestat exposa que els primers enfrontaments es varen produir en la part final de manifestació
El geògraf de la UIB creu que les polítiques actuals de contenció turística poden acabar beneficiant el negoci turístic, sense resoldre els problemes de la ciutadania