La intel·ligència artificial, una eina al servei de la posidònia

Són alguns dels objectius de l'estudi dut a terme per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos de la Universitat de les Illes Balears

Cartografiar la posidònia any rere any i conèixer l’efecte del canvi climàtic a les seves praderies durant els darrers trenta anys. Són alguns dels objectius de l’estudi dut a terme per l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos de la Universitat de les Illes Balears gràcies a la intel·ligència artificial.

Una eina que, al servei de la investigació, pot suposar un gran aplicatiu. Un exemple ben clar el trobam en la posidònia, i és que per cartografiar-ne tota la que hi ha a l’arxipèlag només cal un dia. És, sens dubte, un temps rècord, especialment si ho comparam amb els dos anys que s’han de menester per fer els mesuraments amb sonar.

El seu funcionament és molt senzill: a partir de la mostra de diferents imatges obtingudes per satèl·lits -en les quals es veu la posidònia que hi ha al nostre litoral- la intel·ligència artificial pot predir a cada indret concret quina serà la seva cartografia avui dia, en funció de l’evolució que ha tengut d’uns anys ençà. Tot amb un marge d’error gairebé inexistent. I això ens permet elaborar mapes fiables i que es puguin actualitzar any rere any.

Això, però, és fruit d’un entrenament intensiu d’un mes aplicat a fins a quaranta models diferents d’intel·ligència artificial. Per aquesta tasca es fa servir un ordinador d’alta potència, ja que si s’hagués de fer amb un altre tipus de computació, haurien fet falta anys. De moment, ja s’han cartografiat les illes, la següent passa és fer extensiva aquesta feina a la resta de la Mediterrània, especialment a aquells llocs on hi ha posidònia com és Grècia, Creta o Itàlia.

Les imatges dels satèl·lits són una font inesgotable d’informació, ja que permeten fer-ne una retrospectiva i conèixer quina ha estat l’evolució de les praderies de posidònia des dels anys noranta, que és quan es llançaren els primers satèl·lits. És aquesta una altra via d’investigació, perquè els científics creuen que aquestes retrospectives que és poder fer permetran estudiar en profunditat les zones que han viscut un retrocés més gran i descobrir quines podrien ser les possibles causes d’aquest fenomen. Una eina que esdevé alhora de gran utilitat per poder elaborar polítiques de protecció mediambiental.