La lluita per la inclusió dels infants amb síndrome de Down

Els pares de n'Ana reivindiquen més recursos i suport per fer efectiva la plena inclusió

N’Ana és una nina de Palma que té 7 anys. Quan va néixer els metges varen detectar que tenia un cromosoma 21 extra: síndrome de Down. A la clínica els van proposar als seus pares que la donassin en adopció, però s’hi varen negar en rodó. “La nostra filla ens fa molt feliços“, asseguren.

Coincidint amb el dia mundial d’aquesta afecció, els seus pares en reivindiquen la plena inclusió. “N’Ana és molt intel·ligent i avança moltíssim en tots els nivells”, diu amb orgull la seva mare. “Volem que segueixi en el sistema ordinari a primària i a secundària, que es tituli i que faci l’FP que ella trii“. “Amb confiança i constància ho pot aprendre tot”, afegeix el seu pare.

Però la reivindicació no és fàcil. De fet, és una lluita diària. Per començar, a l’escola: “Necessitam que la Conselleria posi recursos a l’etapa educativa, que intentin abaixar ràtios, que formin els professors, que posin dos professors per aula…”.

N’Ana comparteix moltes aficions amb la seva germana Sara. Una d’elles és patinar. Al Club Patín Levante ha après a fer-ho tota sola, tot i que les amigues no la deixen ni un instant. “És divertit estar amb ella, és molt afectuosa. I patinam amb ella!”, diuen les companyes.

“Necessitam el suport de tothom perquè n’Ana estigui sempre en el món de tots“, sentencia la seva mare.