La lluna nova permetrà gaudir dels Gemínids en condicions excel·lents

La pluja de meteors més activa de l'any, amb fins a 150 estels fugaços per hora, assolirà el seu pic d'activitat la nit d'aquest dimecres, 13 de desembre

/ Asim Patel.

La pluja de meteors dels Gemínids, la darrera de rellevància de l’any, assolirà el seu pic d’activitat la nit d’aquest dimecres, 13 de desembre, a demà, amb fins a 150 estels fugaços per hora. I és que aquest 2023 serà un any excel·lent per a l’observació dels Gemínids, ja que el seu moment de màxima activitat serà un dia després de la lluna nova. Un fet que permetrà l’observació dels meteors en excel·lents condicions durant tota la nit, segons explica l’Observatori Astronòmic Nacional. Els Gemínids tenen una taxa d’activitat per sobre dels 120 meteors per hora i una velocitat de 35 quilòmetres per segon durant diversos dies, la qual cosa les converteix en una de les pluges més actives de l’any, juntament amb els Quadràntids de gener i els Perseids d’agost.

L’origen dels Gemínids, visibles des de tot l’hemisferi nord entre el 4 i el 17 de desembre, va ser un misteri durant segles, perquè no se sabia associar la pluja de meteors amb cap cometa periòdic conegut. L’any 1983, el telescopi espacial d’infrarojos IRAS, llançat per la NASA, va identificar un asteroide, anomenat Faetó, i, en estudiar la seva òrbita, es va concloure que era aquest asteroide el que causava la pluja d’estrelles. Es tracta, de fet, d’un cas peculiar, perquè pràcticament totes les altres pluges de meteors conegudes són causades per cometes.

Els astrònoms especulen amb la idea que Faetó pogués ser avui un cometa extint i que els fragments que formen els Gemínids poguessin haver estat despresos fa segles, quan Faetó encara tenia activitat cometària. Com cad any per aquestes dates, la Terra travessa un anell poblat amb aquells fragments despresos de Faetó. Quan un d’aquests fragments entra en contacte amb l’atmosfera terrestre, es calcina per la fricció amb l’aire, tot creant, així, la resplendor lluminosa coneguda com a meteor o estel fugaç.

Típicament, els meteors més comuns que observem a simple vista els produeixen partícules d’uns mil·límetres a uns centímetres de grandària que es cremen a uns 100 quilòmetres d’altura. La corresponent pluja de meteors sembla tenir un únic centre d’origen, un punt del qual semblen sorgir tots els estels fugaços. Aquest punt es denomina “radiant” i la seva localització s’utilitza per nomenar la pluja d’estels. Els Gemínids tenen el seu radiant en la constel·lació de Bessons.