La Menorca Talaiòtica viu a París el moment més crucial de la candidatura a Patrimoni Mundial

Menorca aspira, per segona vegada, al reconeixement de la Unesco que persegueix des de 1993

211

Tot va començar a mitjans del anys 90. Després de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera l’any 1993 es va començar a parlar de posar en valor el patrimoni talaiòtic per la seva singularitat. La primera visita a l’illa dels especialistes consultats per la UNESCO va ser l’any 1997 i ja va ser molt positiva.

Però aquest procés inicial es va ralentitzar amb el canvi de govern al Consell al 1999 i no es va reprendre fins una dècada després. Entre mig, Balears va aconseguir declarar Dalt Vila i la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat. L’any 2009, va ser l’Institut Menorquí d’Estudis qui va impulsar de nou la candidatura. La primera defensa de la candidatura a nivell nacional va ser l’any 2014.

Per fi, la Menorca Talaiòtica va ser la candidata oficial d’Espanya de l’any 2015. L’expedient es va lliurar a la UNESCO al 2016, però per sopresa de tots, no es va aconseguir el títol a la convocatòria de 2017: S’havia de donar més importància al paisatge. Amb el nou expedient, es va refer el llistat de jaciments i es va designar Cipriano Marin com a supervisor. Al novembre de l’any passat, es tornà designar Menorca com a candidata oficial d’Espanya per segona vegada. Després de la defensa internacional a París, s’haurà d’esperar fins al mes de maig perquè un nou veredicte designi, aquesta vegada sí, el patrimoni talaiòtic de Menorca com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Minut de silenci a Felanitx per la dona finada durant la tempesta

Va morir aquest dimecres arrossegada per l'aigua

Desarticulada la major xarxa criminal de tràfic de drogues a Menorca

La droga entrava amagada dins de cotxes, que s'embarcaven en les línies marítimes regulars des de València o Barcelona

Més de 158.000 alumnes comencen aquest dijous el curs escolar a les Balears

Els centres públics i concertats comptaran amb prop de 19.000 mestres i professors, 224 més que el curs passat