Ja abans de trepitjar el parquet queda ben clar qui exercirà en aquesta ocasió d’imperi romà i qui farà d’aldea gal·la d’Astèrix, però de vegades importa més la qualitat que la quantitat. Una dita que queda demostrada a la rebuda de l’equip. Allà no hi falta un pare orgullós, el d’Antonio Vadillo. Serà l’impuls anímic per a qui patirà i molt, a l’àrea tècnica.

L’entrada en escena evidencia que l’ambient serà hostil, però existeix la resistència. A la pista, dues seqüències que seran habituals: exhibició de Barrón i discussions de Vadillo amb els àrbitres. El gol de Mancuso és pluja divina que deixa una solitària mostra d’alegria a la grada. El Jaén espitja, ofega el Mallorca Palma Futsal, però l’instant clau del matx és la segona groga per a Tayebi.

L’iranià es desespera i fa el ja icònic gest de la revisió videoarbitral, però les protestes seran inútils. Arriba l’empat i el duel viatjarà cap a la temuda tanda de penals. L’heroi inicial, Mancuso, es transforma en malvat en fallar el primer llançament i Fabinho, inèdit tot el curs, assumeix una responsabilitat que l’enfonsa. Bufetada en dos temps perquè els àrbitres no tenen clar que quedava un penal que el Jaén havia d’executar. Més enllà del surrealisme hi ha una altra ferida, però els jugadors ho adverteixen: queden il·lusions per conquerir, amb una Champions que viuran com amfitrions. Missatge d’esperança en un dia difícil. El primer títol haurà d’esperar.