Michael Potter i Tim Barker exploren la relació entre paisatge i emoció en una exposició a la Galeria Dionís Bennàssar
Un retrat sol associar-se a la representació d’una persona, però la natura pot assumir també aquest paper? Aquesta és la pregunta que planteja Respira, l’exposició que reuneix dues visions fotogràfiques ben diferents però complementàries: la de Michael Potter i la de Tim Barker.
Michael Potter s’inspira en el clàssic poema Lo pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera, per captar la personalitat de la vegetació mediterrània a través de la llum. El fotògraf cerca arbres solitaris o que es destaquin clarament a l’horitzó, per retratar-los com si fossin individus amb caràcter propi.
‘Volia provar de fer retrats de plantes, així que havia de trobar arbres que, per ells mateixos, contrastassin amb l’horitzó o que estiguessin plantats sols, perquè la majoria de les vegades estan sembrats en grup’, explica Potter.
De la seva banda, Tim Barker posa la mirada a la mar i l’horitzó, no per representar-los en detall, sinó per suggerir-ne l’essència. Mitjançant la tècnica de la llarga exposició, les seves imatges esdevenen paisatges gairebé onírics, amb una bellesa serena i atemporal.
‘Crec que la fotografia de llarga exposició simplifica la imatge. Si ens col·locam a la platja, mirant la mar —quelcom que tots hem fet—, podem captar-ne tots els detalls. Però amb la llarga exposició, la imatge sencera es redueix a la seva essència.”, afegeix Barker.
‘Cels estrellats i platges etèries’ és una invitació a observar la natura amb una nova perspectiva. La mostra es pot visitar fins al 14 de maig a la Galeria Dionís Bennàssar de Pollença.
L'objectiu que persegueix és desbloquejar sòls urbans i urbanitzables per ampliar l'oferta d'habitatges
Una carretera tallada i mobilitzades dues màquines llevaneu