Illes Balears
Per contra, lamenta que només el 60% dels ciutadans a les Illes asseguri poder parlar-lo bé
04/07/2023
Imatge de la campanya del Govern ‘Mou la llengua’ de foment del català que convidava a no canviar de llengua de manera innecessària
31Sis de cada deu ciutadans de les Balears (60%) asseguren expressar-se bé en català en front del 94,1% que diu poder fer-ho sense problema en castellà, d’acord amb el dotzè informe anual de la Plataforma per la Llengua que argumenta que, més enllà de l’àmbit de coneixement de cada llengua, “si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’expressarà en aquesta llengua de manera habitual”. A Catalunya els esmentats percentatges es situen en el 75 i el 95,3%, respectivament, i al País Valencià, en el 50 i el 94,7%.
En la presentació del document, l’entitat de promoció lingüística ha assenyalat “la imposició legal” del castellà i la tendència a girar la llengua dels catalanoparlants, com els dos factors que generen la diferència en la fluïdesa de la parla en una o altra idioma. En el primer dels casos perquè el desplegament normatiu constitucional i la legislació “d’accés” a la ciutadania “contribueix a augmentar la percepció d’utilitat de la llengua castellana i tendeix a fer redundant la catalana”; en el segon, “perquè l’ocultació dificulta que les persones nouvingudes puguin entrar en contacte amb el català, l’arribin a sentir i dominar”. Tot plegat contribueix, en definitiva, al “cercle viciós” dins el qual la minva de catalanoparlants habituals suposa, de retruc, la d’espais d’us i oportunitats de parla.
Com a dada “especialment positiva i sorprenent a les Balears i el País Valencià”, l’InformeCAT 2023 recull la proporció dels que consideren que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic haurien de saber català: el 88,7% a Catalunya, el 81, % a les zones catalanoparlants valencianes, i el 67,6 % a les Illes. Per a la Plataforma per la Llengua, és “molt significatiu” que, “malgrat molts anys de governs autonòmics [en els dos darrers casos] clarament alineats amb el nacionalisme espanyol, (…) i campanyes contràries a l’existència d’un requisit perquè els funcionaris sàpiguen català”, un percentatge “tan elevat d’habitants” aposti perquè els funcionaris coneguin la llengua pròpia. L’entitat recorda que un certificat de català que es limita a la qualificació de mèrit, genera “obstacles” per a l’ús del català, “reforça” l’ús del castellà i “afavoreix” que en els tràmits en català amb l’administració hi hagi “dilacions” i, “de vegades, actituds hostils i exigències de parlar en castellà”, encara que siguin il·legals.
04/07/2023
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Cada dimecres d'estiu, el bar Infanta és el punt de trobada on fins i tot és necessari tancar el carrer
Ha hagut de ser atès en el lloc dels fets per ferides de segon grau a la cama i el braç
