Recuperen les tonades i cançons que cantaven antigament els treballadors
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
Es creu que l'any 2100 podria haver perdut el 66% de l'arena per l'augment del nivell de la mar
Els científics apunten que l’any 2100 la platja de Cala Millor podria haver perdut el 66% de l’arena. La platja fa anys que retrocedeix i les regeneracions artificials que s’hi han intentat fer no han funcionat. Ara, amb el projecte LifeAdapt Cala Millor se cercaran solucions a llarg termini per augmentar-ne la resiliència davant del canvi climàtic i, alhora, preservar també tota l’activitat econòmica que s’hi recolza.
Inès Batle, representant del Consorci de Turisme de Cala Millor, entitat que agrupa el sector hoteler i els ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, ha explicat que el projecte té una importància cabdal per a aquest nucli costaner i el seu futur.
L’estudi és finançat per la Unió Europea i s’allargarà durant 5 anys. Compta amb un finançament de 2,3 milions d’euros, dels quals més d’1,3 milions provenen de la UE. Hi participen fins a 16 organismes públics amb competències damunt el litoral.
Diego Viu, director general de Canvi Climàtic, ha dit que esperen aconseguir resultats que es puguin aplicar a altres platges de les Illes i d’Europa.
Per part seva, el professor de geodinàmica de la UIB Lluís Gómez Pujol ha recalcat que es tracta d’un projecte novedós, ja que és el primer pla d’adaptació que es du a terme per protegir una platja urbana.
Les mesures a implantar serviran de model per a altres platges urbanes del Mediterrani que també estan retrocedint per l’augment del nivell de la mar.
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata
A partir de l'any que ve, el pàrquing només obrirà de març a octubre