Illes Balears
"Sabem amb certesa que molts dels milicians caiguts o assassinats en el front defensant la República varen ser enterrats en l'arena de la platja", explica el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado
08/06/2022
19
Les Balears rebran 124.000 € del Pla estatal d’exhumacions de víctimes de la dictadura
L’estiu del 36 les tropes del capità Bayo desembarcaven entre la Punta de n’Amer i Porto Cristo. Volien recuperar Mallorca per a la República. El bàndol nacional va repel·lir l’atac, i els milicians hagueren d’embarcar-se novament cap a Barcelona. Centenars de persones, però, no varen ser a temps d’embarcar. La majoria varen ser assassinats.
Ara el Govern ha aprovat el Quart Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme, que inclou una tercera intervenció en el cementiri de Son Coletes (Manacor), la qual s’espera que sigui la definitiva, i un mínim de quatre intervencions més en diferents localitzacions, totes elles lligades al desembarcament de Bayo a Mallorca de l’estiu de 1936.
S’exhumaran les fosses de Sant Llorenç des Cardassar, en concret les de la platja de Sa Coma, la de l’hospital de sang (3 km terra endins), la de la finca de Son Escrivà (al peu del Puig de sa Font), i les de l’interior i l’exterior del cementeri antic de Son Carrió.
Amb l’aprovació del Quart Pla s’abordaran, per primera vegada, les exhumacions del front de guerra del Llevant de Mallorca.
Totes elles apareixen assenyalades com a possible lloc d’enterrament de víctimes de la Guerra Civil en el Mapa de Fosses de Mallorca elaborat per l’associació Memòria de Mallorca i, segons les fitxes d’investigació corresponents, podrien albergar les restes de més de mig miler de persones, en la seva majoria milicians i milicianes del bàndol republicà.
Són els cossos dels voluntaris de l’expedició liderada pel comandant Alberto Bayo i organitzada per la Generalitat de Catalunya que va desembarcar a Mallorca el 16 d’agost de 1936 per defensar la República del cop d’estat.
Molts d’ells, centenars o fins i tot milers segons els diferents estudis realitzats al llarg dels anys, varen morir al Llevant mallorquí en el combat i pels bombardejos de l’aviació feixista italiana, o posteriorment, a mans de les tropes falangistes, després del reembarcament del 4 de setembre.
La viabilitat d’exhumar aquestes localitzacions ha estat confirmada per diferents estudis previs per a la localització i confirmació de possibles fosses, l’últim d’ells fet per l’Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS) per a l’Ajuntament de Sant Llorenç fa unes setmanes.
No obstant això, «és difícil preveure l’èxit que poden tenir aquestes intervencions, sobretot la de la platja de Sa Coma, que ha sofert moltes alteracions al llarg d’aquests 86 anys», lamenta el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado.
En aquest sentit, explica, «és impossible fixar una xifra del nombre de víctimes que s’espera localitzar; només duent a terme una intervenció arqueològica podrem estar segurs del resultat».
«El que sí sabem amb certesa és que molts dels milicians caiguts o assassinats en el front defensant la República varen ser enterrats en l’arena de la platja i l’objectiu del Govern és la seva reparació: la reparació dels no reparats», afegeix.
L’àrea de sa Coma ha sofert canvis rellevants des de 1936. Segons els estudis, la urbanització del terreny hi hauria sepultat molts dels enterraments de les persones afusellades després del reembarcament. A més, els efectes dels temporals, que posaren al descobert restes humanes amb certa freqüència, també haurien afectat notablement l’estat original de la fossa.
Fins i tot es va realitzar una intervenció arqueològica en els anys noranta que va localitzar nombroses restes humanes i objectes tals com pots, sivelles o bales sota les dunes de sa Coma. Aquesta investigació va confirmar que corresponien a víctimes de la Guerra Civil, en concret originaris de Catalunya, però la intervenció va ser paralitzada i gran part de les troballes espoliades.
Entre els dies 23 i 27 de maig un equip d’arqueòlegs i d’especialistes en prospecció geofísica d’ATICS ha dut a terme una sèrie d’anàlisis per a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, els resultats del qual, asseguren, «són molt esperançadors».
Prospeccions geofísiques amb georadar i magnetòmetre que han detectat petites alteracions en el terreny, per la qual cosa es considera «probable» que en aquests llocs encara puguin trobar-se enterraments.
Es tracta del mateix mètode d’estudi que ja es va utilitzar per primera vegada en el cementeri de Son Coletes, amb molt d’èxit, per la qual cosa des d’ATICS es mostren molt optimistes sobre aquest tema.
No obstant això, aquests resultats «que s’intueixen positius», expliquen els especialistes, «hauran de ser confirmats arqueològicament mitjançant les intervencions previstes en el Quart Pla».
08/06/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
