Totes elles apareixen assenyalades com a possible lloc d’enterrament de víctimes de la Guerra Civil en el Mapa de Fosses de Mallorca elaborat per l’associació Memòria de Mallorca i, segons les fitxes d’investigació corresponents, podrien albergar les restes de més de mig miler de persones, en la seva majoria milicians i milicianes del bàndol republicà.

Milicians que desembarcaren el 16 d’agost

Són els cossos dels voluntaris de l’expedició liderada pel comandant Alberto Bayo i organitzada per la Generalitat de Catalunya que va desembarcar a Mallorca el 16 d’agost de 1936 per defensar la República del cop d’estat.

Molts d’ells, centenars o fins i tot milers segons els diferents estudis realitzats al llarg dels anys, varen morir al Llevant mallorquí en el combat i pels bombardejos de l’aviació feixista italiana, o posteriorment, a mans de les tropes falangistes, després del reembarcament del 4 de setembre.

Estudis sobre la viabilitat de les exhumacions

La viabilitat d’exhumar aquestes localitzacions ha estat confirmada per diferents estudis previs per a la localització i confirmació de possibles fosses, l’últim d’ells fet per l’Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS) per a l’Ajuntament de Sant Llorenç fa unes setmanes.

No obstant això, «és difícil preveure l’èxit que poden tenir aquestes intervencions, sobretot la de la platja de Sa Coma, que ha sofert moltes alteracions al llarg d’aquests 86 anys», lamenta el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado.

En aquest sentit, explica, «és impossible fixar una xifra del nombre de víctimes que s’espera localitzar; només duent a terme una intervenció arqueològica podrem estar segurs del resultat».

«El que sí sabem amb certesa és que molts dels milicians caiguts o assassinats en el front defensant la República varen ser enterrats en l’arena de la platja i l’objectiu del Govern és la seva reparació: la reparació dels no reparats», afegeix.

Canvis importants des del 36

L’àrea de sa Coma ha sofert canvis rellevants des de 1936. Segons els estudis, la urbanització del terreny hi hauria sepultat molts dels enterraments de les persones afusellades després del reembarcament. A més, els efectes dels temporals, que posaren al descobert restes humanes amb certa freqüència, també haurien afectat notablement l’estat original de la fossa.

Fins i tot es va realitzar una intervenció arqueològica en els anys noranta que va localitzar nombroses restes humanes i objectes tals com pots, sivelles o bales sota les dunes de sa Coma. Aquesta investigació va confirmar que corresponien a víctimes de la Guerra Civil, en concret originaris de Catalunya, però la intervenció va ser paralitzada i gran part de les troballes espoliades.

Les prospeccions geofísiques confirmen alteracions en el terreny

Entre els dies 23 i 27 de maig un equip d’arqueòlegs i d’especialistes en prospecció geofísica d’ATICS ha dut a terme una sèrie d’anàlisis per a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, els resultats del qual, asseguren, «són molt esperançadors».

Prospeccions geofísiques amb georadar i magnetòmetre que han detectat petites alteracions en el terreny, per la qual cosa es considera «probable» que en aquests llocs encara puguin trobar-se enterraments.

Es tracta del mateix mètode d’estudi que ja es va utilitzar per primera vegada en el cementeri de Son Coletes, amb molt d’èxit, per la qual cosa des d’ATICS es mostren molt optimistes sobre aquest tema.

No obstant això, aquests resultats «que s’intueixen positius», expliquen els especialistes, «hauran de ser confirmats arqueològicament mitjançant les intervencions previstes en el Quart Pla».

Comencen l’exhumació de la fossa del cementeri de Selva