economia

La radiografia dels pobles sense banc: el darrer de Deià tanca avui

Les Balears han perdut més de la meitat de les oficines bancàries des de l'any 2007

Deià, on avui ja ha tancat per sempre la darrera oficina bancària que hi quedava.


Les Balears han perdut més de la meitat de les oficines bancàries des de l’any 2007. Una situació que va iniciar-se per mor de la crisi financera del 2008 i que el procés de digitalització i les continuades absorcions i fusions no han fet més que agreujar-la. La darrera d’aquestes fusions, la Caixa i Bankia, és un gran exemple d’una situació que afecta, també, altres empreses.

Perquè ens facem una idea, entre 2008 i 2017, les Illes van perdre 1 de cada 3 oficines bancàries. Només el 2019, en varen tancar una cinquantena a la comunitat, sobretot als municipis més grans, on més sucursals hi havia, com Palma o Inca. I, òbviament, aquells que més pateixen són els nuclis petits. Des del 2008, prop del 35% de la població de l’estat espanyol sense accés a una sucursal bancària. És el cas d’Es Pla de na Tesa i Capdepera que es queden sense oficines amb atenció al públic.

També és el cas de Deià, on avui ja ha tancat per sempre la darrera oficina bancària que hi quedava. Pertany al banc BBVA i amb ella també desapareix l’únic caixer automàtic del poble. La indignació és total entre els habitants, que ara es veuran obligats a desplaçar-se a altres municipis veïns com Sóller o Valldemossa per fer gestions i treure doblers.

A primera hora del matí, a l’oficina del carrer de l’Arxiduc Lluís Salvador, es podia veure a un dels treballadors fent els preparatius per rebre els camions que hi havien d’arribar de Palma per endur-se’n els doblers del caixer automàtic. Un caixer que avui ha quedat desconnectat. També es preveia que, al llarg del matí, se n’enduguessin el mobiliari i els ordinadors a l’oficina de Sóller, que és a on traslladaran la base operativa dels clients de Deià. Des que fa uns anys va tancar l’oficina de Sa Nostra, a Deià hi va quedar només un banc: el banc que ARA abandona també el poble. Segons el batle, Lluís Apesteguia, aquest problema ve causat per la imposició d’un model de negoci que no té en compte les necessitats dels pobles petits. A més, en el cas del petit municipi de la serra, assegura que serà un element més que contribuirà a fer-lo un poble dormitori.

I pel que fa als veïnats… molts se senten traïts pel banc al qual tenen els seus estalvis i al qual, diuen fins i tot han intentat cuidar perquè no se n’anàs… No saben com ho faran a partir d’ara per fer les seves gestions, ja que anar als pobles del voltant comporta grans problemes de desplaçament i aparcament. Una situació que és especialment greu per a la gent major, que té més dificultats per fer servir la banca electrònica. També hi ha una gran indignació entre els comerciants, que utilitzen molt el caixer per anar a cercar canvi.

La setmana passada l’Ajuntament de Deià va convocar una reunió amb els batles d’altres 8 pobles petits que es veuen afectats per aquest problema o se’n poden veure afectats en un futur pròxim: Costitx, Sóller, Mancor, Esporles, Sant Llorenç, Montuïri, Fornalutx i Bunyola. Varen crear un grup de feina que s’havia de reunir aquesta setmana (i que de moment no ho ha fet) per fer un front comú contra aquest tancament massiu d’oficines. Lluís Apesteguia assegura que varen establir dues línies d’acció: “La primera és parlar amb les entitats bancàries que operen a les Balears a veure si alguna te interès o sensibilitat com per donar cobertura a les nostres necessitats. La segona és exercir pressió a l’Estat”. Si, en darrera instància, l’Estat no intervé per a evitar que aquests pobles no quedin sense oficina, el consistori de Deià ja estudia la possibilitat de crear una cooperativa de crèdit. Una cooperativa que per poder-se materialitzar requeriria l’acord de, com a mínim, cinc Ajuntaments.

De moment, però, això no deixa de ser una opció a llarg termini. Mentrestant els veïnats de Deià s’hauran d’enginyar per poder seguir amb el seu dia a dia amb aquesta dificultat afegida. Amb vista al futur, però, el seu batle, Lluís Apesteguia, no dubta que si no es troba una solució, la desaparició d’oficines i caixers aviat començarà a afectar a pobles de mida mitjana.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

La vaga de fems a Menorca s’estén a Sant Lluís i CCOO no veu segur que es pugui donar per resolt ja el conflicte

Si l'assemblea de treballadors no ratifica aquest dilluns la desconvocatòria, tambñe aturaran els treballadors des Mercadal

La sostenibilitat dels restaurants més enllà del “quilòmetre zero”

Envasos comestibles i roba reciclada, dues de les propostes del Congrés de Gastronomia i Turisme Sostenible

CCOO, sobre la vaga de fems: “El nou preacord serà definitiu perquè no deixa fora a ningú”

La protesta continua fins que els treballadors no ratifiquin el pacte aquest dilluns en assemblea

El Consell de Menorca cerca propietaris d’habitatges buits per a sumar-los al seu programa de lloguer ètic

El termini per adherir-s'hi i demanar els ajuts que promou l'administració insular acaba el dos de novembre