Criar ovelles amb aquest sistema té beneficis indirectes pel pagès i per l'ecosistema
A Mallorca, la ramaderia ovina ha minvat des de principis del segle XXI. Els ramaders ecològics mallorquins veuen com els xots de la Península es venen a 20 o 30 € més que els mens illencs, i la llana i la pell tampoc no són rendibles. La realitat és un mercat on es produeix més carn ecològica de la que es consumeix. El president de Pagesos Ecològics de Mallorca, Xisco Llompart, assegura que “el consum de me ha baixat molt perquè la industrialització ha fet que els aromes es rompessin. Quan la gent diu que un me xoteja no és perquè sigui gran, sinó perquè ha menjat pinso”. I és que, recorda, “un me de qualitat només produït amb pastura no fa l’aroma tan desagradable”.
La ramaderia ecològica de Mallorca és minoritària. Però criar ovelles amb aquest sistema té beneficis indirectes pel pagès i per l’ecosistema. De fet, el pagès propietari del Coll Gomà, Xesc Sants, explica que “són un complement de l’activitat agrària” per tenir un producte ecològic.
Des del 2015, APAEMA s’encarrega d’impulsar la ramaderia d’ovelles a través del projecte “Me ecològic de Mallorca”. La carn es marca amb tinta alimentària perquè l’identifiqui el consumidor. I ho fan, explica la tècnica d’APAEMA Magdalena Adrover, a totes les peces.
El consum de carn ecològica no sols és més saludable, també contribueix a mantenir els paisatges de l’illa.
A més de la zona del Llevant, també els cerquen al Raiguer amb mitjans terrestres