La renda bàsica, al centre del debat per l’emergència de coronavirus

El Govern central estudia implementar un Ingrés Mínim Vital per evitar una crisi social després de la pandèmia

EFE/Marcial Guillén

En les darreres setmanes, el Govern central ha posat damunt la taula la necessitat d’implementar un Ingrés Mínim Vital temporal que compensi la falta d’ingressos de les famílies, estimuli la demanda i eviti una crisi social després de la pandèmia. Altres veus van més enllà i consideren que ha arribat el moment d’implementar una renda bàsica.

Renda de quarantena, ingrés mínim vital o renda mínima d’emergència. Són alguns dels ingredients de la macedònia conceptual que, en els darrers dies, copen el debat públic. Veus tan discordants com la del vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, i la del ministre de Drets Socials, Pablo Iglesias, defensen la implantació d’un ingrés mínim temporal per a les famílies durant i després de la pandèmia. Però algunes veus van més enllà i consideren que ha arribat el moment de parlar de la Renda Bàsica.

Segons explica el responsable de Renda Bàsica d’Attac-Mallorca i membre del Grup de Recerca Renda Bàsica a les Illes Balears, Tomeu Ferrer, la renda bàsica és una assignació monetària per part de l’Estat i que rep cada individu de forma incondicional, és a dir, sense haver de complir requisits relatius al nivell de vulnerabilitat. Precissament la condicionalitat és la diferència clau entre la renda bàsica i altres tipus de prestacions. El doctor en Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, Amedeo Spadaro, detalla que l’objectiu principal de la renda bàsica és garantir a tota la població un nivell mínim de benestar.

A diferència d’altres prestacions socials, la renda bàsica no està subjecta a cap condició i és un ingrés superior al llindar de la pobresa, que se situaria entre els 500 i 600 euros mensuals. Els defensors de la renda bàsica apunten que aquest instrument garanteix un ingrés mínim a tothom, que permetria afrontar l’automatització del treball i oferir resistència davant la precarietat laboral. Consideren, de fet, que la renda bàsica seria una eina per combatre la precarietat laboral i per redistribuir millor la riquesa.

Una de les majors resistències a superar per introduir la renda bàsica és el seu elevat cost. Es calcula que a Espanya la seva implementació representa un moviment de 35.000 milions d’euros que passarien de les rendes més altes a les més baixes. Segons Spadaro, la renda bàsica és sostenible, financiable i bona d’implementar. Caldria reconstruir l’arquitectura fiscal dels impostos sobre la renda i les cotitzacions socials així com reformar els sistemes de protecció social, ja que amb la introducció  d’una renda bàsica es garantiria un nivell mínim de benestar per tota la població no caldrien altres tipus de subsidis.

Amb tot, els experts consideren que la resposta a la crisi generada per la pandèmia del coronavirus passa per la injecció de diners públics a les butxaques d’empreses i famílies.

Els afectats pels ERTO’s no cobraran l’atur fins el mes de maig
El Govern amplia les condicions per rebre la renda social bàsica
Més de 7.000 persones es podrien beneficiar de l’ampliació de la renda social garantida