La superfície de les platges de Balears podria desaparèixer d’aquí a final de segle per l’augment del nivell de la mar

És "urgent" reduir el pes del sector turístic a l'economia de les Illes

La superfície actual de les platges de les Balears podria desaparèixer d’aquí a final de segle per l’augment del nivell de la mar. És una de les moltes conseqüències que el canvi climàtic provocarà si no canviam la forma de relacionar-nos amb el nostre planeta. Aquest i altres efectes han quedat reflectits en un estudi publicat fa poc per un equip d’investigadors del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, a la revista científica de prestigi internacional Regional Environmental Change.

El text parla de 69 mesures necessàries per mitigar i adaptar-se a les amenaces principals que afronten les Illes a causa del canvi climàtic. Aquestes mesures, 38 de mitigació i 31 d’adaptació, s’haurien d’implementar abans de l’any 2030 i, segons els autors, han de veure’s com una oportunitat per dur a terme la diversificació del model socioeconòmic actual. Una de les investigadores d’aquest estudi, Catalina Torres, afirma que el motiu és que “el nostre model socioeconòmic es basa sobretot en el turisme, el qual és un gran contribuent de l’escalfament global. Per tant, per lluitar contra el canvi climàtic s’ha de reduir el pes del sector turístic a l’economia balear”. Continua explicant que “han de canviar les regles del joc econòmic dominant i que hem de deixar d’alimentar la ideologia del creixement econòmic il·limitat, que només beneficia”, diu, “a una petita minoria”.

Torres declara que si no ho feim, si no canviam aquestes regles, els efectes arribaran directament al sector turístic balear i afectaran un dels seus atractius principals. “Un exemple seria la disminució de l’amplada de platja. “Hi ha moltes platges de les quals perdrem una part important de la seva superfície” i, recorda, a les Illes “tenim un turisme de sol i platja”. Una pèrdua de qualitat ambiental que també afectaria la transparència de l’aigua de les platges i altres característiques que perjudicarien l’atractiu de les platges. Això s’explica perquè “la posidònia oceànica és molt sensible a la temperatura i el canvi climàtic incrementa la seva mort”. “Aquesta planta contribueix a incrementar la transparència i la qualitat de l’aigua. A més, serveix d’hàbitat per a moltes espècies de peixos que són d’interès per a la pesca recreativa”.

Menors precipitacions, més sequeres i un augment de les temperatures, són també algunes de les conseqüències més preocupants. Macià Blàzquez, catedràtic de Geografia i membre del GOB, conta que la zoonosi la prova de la relació entre la Covid-19 i el canvi climàtic, ja que es tracta d’una malaltia infecciosa transmesa dels animals als humans “per l’estrès al qual s’ha sotmès” als primers.

Per posar en pràctica aquest canvi de model en l’economia balear, els investigadors proposen un turisme “de proximitat”, “baix en carboni” o “slow“. A Menorca, l’empresa familiar ARTIEM Hotels ja s’ha decidit. En cinc anys han reduït un 14 % les emissions de CO₂ de tots els seus establiments. Un projecte de recuperació d’energia que consisteix, segons explica el director de qualitat i medi ambient de l’empresa, Guillem Cintes, “en la utilització de bombes de calor que funcionen amb electricitat i permeten aprofitar la calor residual que genera la màquina per encalentir de forma gratuïta part de l’aigua calenta dels hotels”. El seu objectiu, assegura Cintes, és reduir les emissions de CO₂ un 80 % en un període de vuit anys.

Catalina Torres remarca que és necessari fer un bon diagnòstic del problema i conèixer les seves causes per poder implementar polítiques efectives.

Macià Blàzquez diu que la temperatura pujarà fins a 5 graus durant aquest segle i que el nivell de la mar podria pujar gairebé un metre. “En el cas de la platja de Palma, es calcula que la línia de costa podria avançar entre 7 i 5 metres cap a finals d’aquest segle”, fet que suposaria, explica Blàzquez, la desaparició de la meitat de la superfície actual de la platja.

Les assegurances dels hotels propers a la platja ja han començat a pujar a causa de les previsions dels efectes del canvi climàtic en el medi ambient. Per això, igual que Torres, Blàzquez afirma que “la solució passa pel decreixement i per un canvi de model econòmic”, perquè si no, afirma, “no hi som a temps”.