X

La trajectòria de Damià Seguí

03/01/2019

La trajectòria de Damià Seguí

18

Pronunciar la paraula voleibol és pronunciar el nom de Damià Seguí. La història d’aquest esport a les illes no s’entén sense la figura de l’empresari mallorquí. El 1973 va crear l’equip de vòlei Son Amar, inicialment perquè els treballadors del restaurant del mateix nom, poguessin desconnectar de la feina. El que va començar com una distracció va acabar en l’etapa més daurada del vòlei balear amb la conquesta als anys 80 de 6 superlligues i 5 copes del Rei i un habitual a Europa. Amb aquest palmarès Seguí va abandonar la primera línia, però només per un temps. Al 2003 va tornar per liderar un nou projecte guanyador al Vòlei Pòrtol. Seguí no va descansar fins a conquerir una nova Superlliga al 2006 i dues copes del Rei. Llavors, va cedir el testimoni a l’empresari Vicenç Grande, però mai no va abandonar la seva passió. El solleric seguia els partits a la graderia, ara com un aficionat més. És per això que a ningú no li va sorprendre veure’l novament en acció, agafant les regnes d’un modest club que militava a Primera Nacional. I com passava sempre, tot el que tocava Seguí ho convertia en or. L’empresari, sota la denominació de Can Ventura, el nom de la seva finca familiar, va aconseguir un ascens de categoria per any fins a situar novament un club illenc a l’elit del vòlei espanyol. En la seva primera temporada a Superlliga, la 2016-2017, el Can Ventura ho va guanyar tot: lliga i Copa del Rei. Passaven els anys però hi havia una cosa que no canviava: la imatge d’un Damià Seguí guanyador.

Però el seu estat de salut el va obligar a prendre una dura decisió: deixar, ara ja per sempre, la seva vinculació amb el vòlei.

És impossible parlar del Seguí dirigent del vòlei, sense parlar de la seva personalitat. Home de gran caràcter, mai no li va tremolar el pols amb entrenadors i jugadors. Era un guanyador nat. Construïa els seus equips a cop de talonari sense importar-li la inversió. No era el típic president assegut a la llotja, a vegades només li faltava sortir a pista a jugar.

Així era Damià Seguí, un boig que va fer de la seva passió un somni daurat.

03/01/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT