X

La UIB i l’IB-Salut faran seguiment del tractament ambulatori i, eventualment, hospitalari per picada de paparra

Amb l'increment de la temperatura, ha augmentat el número i la distribució d'aquest paràsit que pot transmetre malalties

12/06/2023

La UIB i l’IB-Salut faran seguiment del tractament ambulatori i, eventualment, hospitalari per picada de paparra

A les Balears tenim diferents espècies de paparra que poden viure a diferents habitats

25

Fa vint dies que el biòleg i catedràtic en Zoologia de la UIB, Miquel Àngel Miranda i els doctors d’atenció primària d’IB Salut, Susana Munuera i Javier Arranz, han rebut la bona nova que la Conselleria de Salut ha aprovat el finançament del projecte d’un any de recollida de mostres biològiques relacionades amb la picadura de paparra. Se’n farà càrrec una bona representació dels metges d’un també ample grup de centres de salut arreu de les Illes: Manacor, Santa Eulària, Vilafranca, en són només uns exemples. No només guardaran el paràsit que els hagi arribat enganxat a la pell d’un pacient pel seu anàlisi posterior sinó també de la mostra per analítica d’aquesta persona. Això per poder fer-ne l’estudi en el cas, inicialment poc probable, que pogués haver estat contagiat d’una malaltia, presentàs complicacions i resultàs hospitalitzat.

Perquè com els moscards, aquest petit insecte del qual en conviuen a les illes diferents espècies que ocupen diferents habitats, tenen la capacitat de servir de vectors transmissors de patògens. Cadascuna els seus. “Si t’ha de picar qualque cosa que no sigui una paparra” diu Miranda tot referint-se a la seva capacitat de ser un”còctel” de virus i bacteris que eventualment podrien acabar inoculant-nos a partir de xuclar-nos la sang. Que sigui més o manco viable té uns condicionants ambientals: amb l’augment de temperatura derivat de l’escalfament global s’ha comprovat que no només ha augmentat la població i la distribució de l’insecte sinó també la seva disposició a replicar dins seu el patogen adquirit d’un altre animal parasitat.

Les paparres ‘capturades’ als PAC de les Illes iniciaran un viatge fins a la Rioja on seran analitzades gràcies a la col·laboració en el projecte del Centre Nacional de Microbiologia. Segons Miranda, els serveis públics de Salut estan ben pendents de la possible entrada i contagi de malalties; en el pitjor dels casos, la febre hemorràgica de Crimea-Congo descrita a la Península però no a les Balears.

Zero presència als parcs

La bona notícia és que el mostratge setmanal durant nou mesos a parc urbans de Mallorca, Menorca i Eivissa, ha registrat una presència zero de paparres. “Hi pot tenir a veure tant la cura que en tenen els jardiners i cuidadors com també la dels propietaris de mascotes als quals hem entrevistat i que es prenen molt seriosament protegir-los dels paràsits”

Prop de 4.000 persones han acudit als centres de salut de les Balears els darrers deu anys per mor d’una picada de paparra, la major part sense conseqüències per la seva salut més enllà de la irritació o inflamació cutània. Convé estar vigilant, però, davant qualsevol símptoma d’un mal major com podria ser la febre.

Com retirar-la

Miquel Àngel Miranda explica que hom pot retirar la paparra del cos sempre que se senti capacitat per fer-ho “agafant-la el més avall possible i a prop de la pell per extreure-la sencera i evitant que en quedi cap resta enganxada o introduïda”. Si no, recomana acudir a un centre mèdic. És el mateix mètode que s’assenyala al portal del Ministeri de Sanitat que indica l’ús d’unes pinces per fer aquesta operació i obviar tècniques com les d’ús de vaselina o benzina per provocar l’asfíxia de l’insecte o cremar-lo. Finalment, s’ha d’assegurar-ne la mort (mai esclafant-lo amb els dits) i es pot guardar perquè se’n pugui obtenir informació amb estudis com el del doctor Miranda que està en conversació amb el Col·legi de Farmacèutics perquè les paparres es puguin dipositar a les farmàcies, on serien recollides pels investigadors.

Notícies relacionades >

12/06/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT