El Govern central assegura que continuarà fent feina pel reconeixement de les llengües cooficials
EFE/Juan Carlos Hidalgo
26Els països de la Unió Europea han ajornat aquest dimarts la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea davant la falta d’unanimitat entre els Vint-i-set pels dubtes legals, financers i polítics, han assegurat algunes fonts diplomàtiques. Una desena de països havien demanat expressament que es retirés la votació de l’ordre del dia, tal com havia demanat també el Govern espanyol; i Polònia, que ostenta la presidència rotatòria de la UE i li correspon moderar els debats, ha decidit ajornar la qüestió per a més endavant.
“Avui esper que no hàgim de votar perquè la qüestió no està madura”, ha apuntat ja el ministre finlandès d’Assumptes Europeus, Joakim Strand, a la seva arribada al Consell d’Assumptes Generals de la UE a primera hora d’aquest dimarts.
En aquest sentit, ha apuntat que cal prendre’s “molt seriosament” els “dubtes legals” que han expressat oralment els serveis jurídics del Consell de la UE conforme a l’adequació de la qüestió amb l’article 55 del Tractat de Lisboa referent a les llengües originàries en les quals està redactat.
El Govern espanyol ha intensificat els seus contactes amb les capitals europees en les darreres setmanes i havia fet canvis a la seva proposta inicial per tractar de vèncer les reticències existents entre els Vint-i-set.
Espanya es va comprometre al fet que la traducció de la legislació de la UE als tres idiomes es faci per fases, a partir de 2027, començant primer pels reglaments des de l’any 2017 i deixant per a més endavant la resta de decisions, com les directives comunitàries. També va insistir que assumirà el cost que suposaria traduir la legislació comunitària al català, el basc i el gallec, que segons una estimació preliminar de la Comissió Europea, basada precisament en l’experiència del gaèlic, ascendiria als 132 milions d’euros.