Rosa Vallori és veterinària en una clínica de Selva. Un moix li mossegà la mà i la ferida li va prendre malament de tot d’una. Els antibiòtics comuns no funcionaren perquè tenia un patogen resistent. En poc temps acabà hospitalitzada. Tot i així, la infecció avançava pel braç fins que l’últim recurs farmacològic funcionà.
Rosa ja estava molt conscienciada d’abans del bon ús dels medicaments contra els antimicrobians per evitar crear resistències. Ella explica que, almanco al seu entorn, avui en dia els veterinaris administren els antibiòtics quan és imprescindible.
El sector veterinari forma part del Pla Nacional enfront a la Resistència dels Antibiòtics (PRAN). El primer PRAN s’ha tancat amb una baixada del 56,7% en la venda d’antibiòtics per a animals des de 2014. El segon PRAN, aprovat recentment, continua apostant per un ús molt controlat. També per la creació de bases de dades exhaustives sobre casos de resistències i ús dels fàrmacs.
Enguany, a més, la normativa europea ha restringit encara més l’ús d’antibiòtics en animals. Per això, el nou PRAN torna apostar per cercar alternatives sanitàries en el maneig d’animals. Ramón García president del Col·legi de Veterinaris de les Illes Balears explica que ara ja hi ha molts d’antibiòtics que no són efectius i que, s’ha de fer feina per millorar la bioseguretat, la higiene i la profilaxi de les explotacions ramaderes.
L’Organització Mundial de la Salut alerta que, en dues dècades, els microbis resistents als medicaments seran el principal problema de salut dels humans. Actualment, ja causen 33.000 morts a l’any a Europa i una despesa sanitària addicional de 1.500 milions d’euros anuals. L’OMS vol reduir entre el 30% i el 50% la quantitat d’antimicrobians usats en agroalimentari per al 2030.
Una empresa de seguretat privada hi fa ara la instal·lació d'una sèrie de mesures electròniques obligatòries per a les joieries que suposen una inversió per a ella de fins a 10.000 €