X

‘La vorera encara és enfora’, per Tolo Ramón

Anàlisi de la jornada número 15 de la temporada 2017-18 de Segona B

20/11/2017

‘La vorera encara és enfora’, per Tolo Ramón

Imatge del partit d'Ontinyent i de l’Atlètic Balears. /ATB

11

Quinze jornades de campionat són això, quinze jornades. Queda molta llenya per cremar i la dificultat seriosa, per tothom, encara està realment per arribar. La Segona B és una competició llarga, que dona opció per a tot. Al final de la lliga regular hi haurà bastants equips amb dinàmica guanyadora i només quatre elegits podran conquerir la Lliga de Futbol Professional.

En aquest sentit, el Mallorca tenia un partit més de test que de necessitat real. L’Elx és candidat, i mesurar les forces amb un adversari poderós, que a més ha canviat d’entrenador, era una bona oportunitat per veure la situació. Encontre atractiu però amb poca angoixa competitiva. I el Mallorca continua sense deixar presoners. Simplement, guanya. En el moment que va veure que el seu rival mostrà feblesa, ho posà tot per esclafar a l’adversari. Àlex López es tornà a moure de manera fantàstica i fou clau en la victòria vermella. Tres punts més, i el marge encara es fa més gran. A on és el sostre d’aquest equip?

L’Atlètic Balears sí que havia de jugar amb ansietat pel resultat imminent. Només una victòria, en els darrers deu partits, col·loquen qualsevol entrenador en posició delicada, i Armando de la Morena havia de superar l’equip revelació. L’Ontinyent, que havia sumat catorze punts de divuit possibles, era un mal rival per intentar reviscolar. Els blanc-i-blaus jugaren millor la segona part i allà tingueren les seves millors ocasions. No va ser possible, i només varen treure un empat que ja és insuficient. La situació d’aquest equip comença a ser veritablement compromesa.

La S.D. Formentera, després de la campanada davant l’Elx, jugà per fer nou punts de nou possibles. Una gran oportunitat, davant un rival directe en posicions de descens, que es va aprofitar només a mitges. Quan no pots guanyar almenys suma un empat. I això va fer l’equip pitiús. L’Olot es va avançar i després lluità per mantenir el seu marcador. Però, afortunadament un penal llençat, amb la cama esquerra de Juan Antonio, serví per empatar i salvar els mobles

El marge de la Penya Esportiva cada vegada minva més. Sumar davant la Llagostera, i si és possible els tres punts, era una fita necessària. Hauria significat empatar a punts i mantenir la flama de l’esperança. Els de Dani Mori varen haver d’afrontar una nova expulsió. La tercera de Pau Pomar, i la sisena del seu equip, però almenys es va conservar un empat meritori, que no redueix,  però, la distància amb la salvació.

20/11/2017

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT