X

“La Xina no envairà territoris, però tampoc no permetrà ingerències estrangeres”

Arran del centenari del Partit Comunista xinès, el periodista Nando Zanoguera, excorresponsal a Pequín de Catalunya Ràdio, analitza la figura de Xi Jinping i els seus reptes de futur

04/07/2021

“La Xina no envairà territoris, però tampoc no permetrà ingerències estrangeres”

El periodista mallorquí Nando Zanoguera a l'Assemblea Popular de la Xina, el març del 2010.

19


Escolta la informació sencera a Ib3 Ràdio

Les celebracions del centenari del Partit Comunista xinès, que varen ser dia 1 de juliol, han estat la manera com la Xina ha mostrat el seu poder al món. Segons el periodista mallorquí Nando Zanoguera, qui va ser corresponsal a Pequín entre els anys 2008 i 2010 per Catalunya Ràdio, “aquest tipus de parafernàlia és habitual en totes les celebracions de la Xina, precisament per demostrar la seva capacitat militar”. “Una de les imatges més significatives de dijous passat era la d’uns helicòpters que volaven amb una formació perfecta, mentre dibuixaven un número 100. I tot això es fa per crear una propaganda tant interior com exterior. Interior, perquè després de la mort de Mao hi ha 700 milions de xinesos que han sortit de la pobresa, i això els dona una gran força. I exterior, perquè no volen que ningú interferesqui en allò que ells consideren els seus afers interns, com és el cas de les denúncies fetes a Occident de la vulneració dels drets humans”, ha dit Zanoguera en declaracions a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio.

En el seu discurs, Xi Jinping va dir que “esclafaria el cap de manera sagnant a qualsevol que intimidàs la Xina”. El president xinès ho va dir a la plaça de Tiananmen enrevoltat d’alts mandataris. Tots ells anaven amb vestit i corbata. Aquesta, però, no va ser la indumentària triada per Xi Jinping, qui duia vestit de color gris, embotonat fins al coll, i amb una butxaca a banda i banda del pit. Aquesta és la manera com tradicionalment es representa Mao Tse-tung,  fundador del partit, i qui va proclamar la República Popular de la Xina el 1949.

“El Partit Comunista és l’entitat que decideix les línies polítiques del país. Cada tardor, el partit es reuneix a porta tancada i decideix les actuacions polítiques del proper any. Més endavant, pel març, es fa l’acte de l’Assemblea Popular, que reuneix els 3.000 diputats i visualment té molta de força,i els representants de les minories van vestits de manera molt cridanera. Aquest reunió té una transcendència mediàtica determinada, però políticament l’Assemblea Popular pren poques decisions, perquè totes les decisions ja les ha preses el Partit Comunista.”, explica el periodista des de París, on continua fent feina per Catalunya Ràdio.

“Xi Jinping és secretari general del Partit Comunista, president de la Xina i cap del comitè militar. Els tres grans poders del país es concentren en la seva persona. Això és una cosa que no sol passar a la Xina, i per tant tot pareix indicar que Xi aconseguirà perpetuar-se en el poder un tercer mandat, quan allò que establia la normativa fins ara eren dos mandats consecutius de cinc anys cadascun”, comenta Zanoguera. “Amb el canvi del reglament, Xi, el mandat del qual acabaria l’any que ve, en surt reforçat. I una generació de líders comunistes haurà d’esperar un temps per ocupar les cadires”.

Sobre l’advertència que el president de la Xina va fer al món dia 1 de juliol, Zanoguera diu que “no és que la Xina hagi de començar ara a envair territoris, sinó que és un avís a les potències estrangeres sobre la seva àrea d’influència, on no hi permetrà ingerències. S’ha d’entendre que es refereix a Hong Kong, Taiwan o el Tíbet”.

En relació amb el futur de Taiwan, en els actes del centenari del Partit Comunista, la Xina ha deixat clar que no hi renuncia. ” Tot i que Taiwan és un estat de facto -explica el periodista-, és reconegut per molts pocs països. El seu govern és l’hereu del govern de la Xina derrotat per Mao Tse-tung el 1949. De fet, durant molt d’anys, i a conseqüència de la guerra freda, la comunitat internacional va reconèixer Taiwan com el govern legítim de la Xina. Això, però, va canviar quan Nixon va viatjar a Pequin a començament de la dècada dels setanta. Tot i això, els EUA en continuen sent aliats, de Taiwan. I a diferència de la Xina, Taiwan és una democràcia, i també un gran productor de xips. En un moment en què aquest producte és escàs, les grans companyies tecnològiques s’hi abasteixen”.

“Ara mateix, Taiwan és un país que no va cap envant ni cap enrere, La Xina fa que no se’n reconegui la seva plena independència, i a la vegada, als EUA li interessa mantenir-hi la influència per controlar la zona”, diu Zanoguera.

04/07/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT