Illes Balears
L’abstenció ha estat del 24,2%, la més baixa des de 1996
A les Illes Balears, la participació ha estat entorn del 67%, una xifra 6,85 punts superior a la registrada el 2016
29/04/2019
Un ciutadà elegeix les seves paperetes en un col·legi electoral de Pamplona. /VILLAR LÓPEZ
25Enguany, les crides a la mobilització de tots els partits han fet efecte. L’abstenció ha estat del 24,2%, la més baixa des de 1996. A les Illes, la participació ha estat del 67,58%, una xifra 6,85 punts superior a la registrada en les eleccions generals del 26 de juny de 2016, quan la participació final va arribar al 60,73%. Són dades oficials facilitades pel Ministeri de l’Interior, que situen la partició a Espanya en el 75,76%.
Amb aquesta participació, un total de 523.190 persones han votat aquest diumenge a les Balears, enfront de les 469.437 que ho van fer en les darreres eleccions al Congrés i el Senat.
De fet, la xifra d’abstenció d’aquest diumenge queda molt per davall del 33,52% d’electors que van decidir no exercir el seu dret al vot en les eleccions de juny de 2016.
Pel que fa al vot en blanc, electors que acudeixen a votar però opten per no ficar cap papereta en el sobre, en aquesta ocasió ha estat del 0,77% (192.673 vots), unes dècimes per damunt dels vots en blanc de les dues passades convocatòries.
De fet, en les eleccions de 2015 i 2016 (0,75 i 0,74%, respectivament) el nombre de votants en blanc va descendir notablement respecte a comicis anteriors, fins a deixar en la meitat la cota màxima aconseguida el 2000 i 2004, quan va votar en blanc l’1,58% de l’electorat.
Per al vot en blanc, el CIS havia pronosticat un 2,3% en el seu baròmetre preelectoral del 28A, si bé el percentatge real mai ha arribat a ser tan alt en unes eleccions generals.
El baròmetre preelectoral del CIS apuntava a més que el 0,8% dels enquestats faria un vot nul aquest diumenge, un percentatge lleugerament inferior al que es va registrar en el Congrés al juny de 2016, que va ser del 0,93%.
Tampoc en aquesta ocasió ha encertat amb el seu pronòstic, ja que hi ha hagut un 1,05% de vots nuls, que són aquells en els quals, per error o deliberadament, s’introdueix més d’una papereta en el sobre o la papereta apareix marcada, escrita o trencada.
L’1,05% de vots nuls comptabilitzats aquest diumenge és la xifra més alta des de les eleccions de 2011, en plena crisi econòmica, quan l’1,29% dels votants va expressar d’aquesta manera el seu descontentament.
29/04/2019
Disculpau, els comentaris es troben tancats
