política

L’abstenció ha estat del 24,2%, la més baixa des de 1996

A les Illes Balears, la participació ha estat entorn del 67%, una xifra 6,85 punts superior a la registrada el 2016

Un ciutadà elegeix les seves paperetes en un col·legi electoral de Pamplona. /VILLAR LÓPEZ


Enguany, les crides a la mobilització de tots els partits han fet efecte. L’abstenció ha estat del 24,2%, la més baixa des de 1996. A les Illes, la participació ha estat del 67,58%, una xifra 6,85 punts superior a la registrada en les eleccions generals del 26 de juny de 2016, quan la participació final va arribar al 60,73%. Són dades oficials facilitades pel Ministeri de l’Interior, que situen la partició a Espanya en el 75,76%.

Amb aquesta participació, un total de 523.190 persones han votat aquest diumenge a les Balears, enfront de les 469.437 que ho van fer en les darreres eleccions al Congrés i el Senat.

De fet, la xifra d’abstenció d’aquest diumenge queda molt per davall del 33,52% d’electors que van decidir no exercir el seu dret al vot en les eleccions de juny de 2016.

Pel que fa al vot en blanc, electors que acudeixen a votar però opten per no ficar cap papereta en el sobre, en aquesta ocasió ha estat del 0,77% (192.673 vots), unes dècimes per damunt dels vots en blanc de les dues passades convocatòries.

De fet, en les eleccions de 2015 i 2016 (0,75 i 0,74%, respectivament) el nombre de votants en blanc va descendir notablement respecte a comicis anteriors, fins a deixar en la meitat la cota màxima aconseguida el 2000 i 2004, quan va votar en blanc l’1,58% de l’electorat.

Per al vot en blanc, el CIS havia pronosticat un 2,3% en el seu baròmetre preelectoral del 28A, si bé el percentatge real mai ha arribat a ser tan alt en unes eleccions generals.

El baròmetre preelectoral del CIS apuntava a més que el 0,8% dels enquestats faria un vot nul aquest diumenge, un percentatge lleugerament inferior al que es va registrar en el Congrés al juny de 2016, que va ser del 0,93%.

Tampoc en aquesta ocasió ha encertat amb el seu pronòstic, ja que hi ha hagut un 1,05% de vots nuls, que són aquells en els quals, per error o deliberadament, s’introdueix més d’una papereta en el sobre o la papereta apareix marcada, escrita o trencada.

L’1,05% de vots nuls comptabilitzats aquest diumenge és la xifra més alta des de les eleccions de 2011, en plena crisi econòmica, quan l’1,29% dels votants va expressar d’aquesta manera el seu descontentament.

Disculpau, els comentaris es troben tancats

darrers sumaris


més contingut relacionat

El Govern “extremarà la prudència” per tancar els pressupostos de 2020

Francina Armengol assegura que el Ministeri d'Hisenda abonarà enguany els 177 milions que l'Estat deu a Balears

Rosario Sánchez demana que el govern espanyol canviï el sistema de finançament autonòmic

La consellera d'Hisenda manté que l'executiu central ha de compensar "el deute que manté amb les Comunitats Autònomes"

Francina Armengol: “Les inversions pendents són irrenunciables”

De la manca d'un govern executiu depenen factors com l'arribada a les Illes Balears de les inversions estatals promeses. La presidenta de les Illes ha assegurat al Parlament que l'arxipèlag...