Els caravanistes clamen contra l’ordenança de trànsit de Ciutadella
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut

La qualitat de les aigües del Port de Pollença s'ha deteriorat en els darrers anys a causa de l'elevada pressió humana. Els fondejos indiscriminats i els vessaments d'aigües residuals són alguns dels motius
El Port de Pollença és un ecosistema fràgil. Els nombrosos abocaments a la mar d’aigües en mal estat en els darrers anys, provinents molts d’ells de la depuradora d’aigües residuals, i els massius fondejos d’embarcacions han acabat provocant que la qualitat de l’aigua hagi empitjorat i la seva biodiversitat, sobretot la flora, hagi retrocedit.
Ho explica el director de l’IMEDEA, Gotzon Basterretxea. L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats és l’encarregat d’elaborar l’estudi per identificar les actuacions que s’han de realitzar per revertir la pèrdua de qualitat de les aigües de Pollença. “Arriba un moment en què el sistema de la badia no pot absorbir més impactes. S’ha vist que hi ha certs llocs on s’ha perdut vegetació i això té conseqüències en la terbolesa de les aigües o els sediments”, diu Basterretxea.
Aquest deteriorament preocupa, i molt, a l’Ajuntament de Pollença, que amb aquest estudi vol donar la primera passa per reconduir la situació. La regidora de Medi Ambient, Maria Buades, assegura que un dels objectius és saber què passa a la badia de Pollença amb aquests possibles abocaments que hi ha des de terra i amb els fondejos, els sediments d’arena o els vessaments continuats de la depuradora.
La degradació de la Badia de Pollença és reversible. Ara bé, la millora dels ecosistemes, si s’apliquen les mesures correctores adients, pot tardar entre cinc i deu anys.
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut
Segons el Servei d'emergències 061, el menor caminava per la voravia quan un camió li hauria colpejat el cap amb el retrovisor
Aquesta cursa va ser una idea d'un grup d'amics del poble i ha acabat convertint-se en una de les cites més importants del municipi
30 estudiants de 15 països participen a l'estada lingüística de l'Institut Ramon Llull