‘L’aliment que ens uneix’, un projecte de sensibilització agroalimentària a més de 4.000 km de distància

Escoles del nord del Senegal i Mallorca participen en un programa compartit per conscienciar els més petits dels problemes agroalimentaris i per posar en valor el paper de la dona al camp

Cada vegada hi ha més consciència que el desafiament climàtic i mediambiental traspassa fronteres. Des d’aquesta mirada global, l’ONG Cerai i el Govern de les Illes han posat en marxa el projecte de cooperació agroalimentària entre Mallorca i el Senegal, que han anomenat “L’aliment que ens uneix” . Des de les escoles de Kodith o Diambo Soubalo, a Podor, i fins al CEIP Miquel Duran i Saurina d’Inca hi ha més de 4.000 quilòmetres. Maltrat aquesta distància, el tècnic de l’ONG Cerai, Vicent Colom, considera “que és una oportunitat relacionar les comunitats educatives d’aquests dos indrets del món amb un objectiu comú: que els més petits puguin aprendre i conscienciar-se de les problemàtiques mediambientals i alimentàries que hi ha als seus territoris”.

Al nord del Senegal els infants han estudiat la producció de pastanagons, tomàtigues, cebes i carxofes, entre d’altres. També han après a plantar un llimoner.  Mentrestant, els alumnes de 3r i 4t de Primària de l’escola mallorquina han visitat diverses finques ecològiques, com Es Cremat, de Vilafranca de Bonany, el molí de Blat Net, a Sant Joan, o l’obrador d’APAEMA.

Una experiència que grans i petits consideren molt enriquidora. “Estam molt satisfets perquè hem pogut treballar amb els nins coses tan importants com les varietats locals o la sobirania alimentària des d’àmbits diversos com la música, la llengua o el dibuix”, ha dit Margalida Perelló, mestra de suport i coordinadora de l’hort de l’escola. “Hem après que la natura ens dona moltes coses però que l’hem de cuidar”, ha conclòs Pere Enric Calderon, alumne de 4t de Primària.

Amb música i una connexió digital entre tots dos països s’ha posat la cirereta a un projecte que vol sensibilitzar els més petits perquè segons diu un proverbi massai “la terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.