Illes Balears
La proposició de llei per amnistiar l'independentisme català abastaria els polítics del procés, actes dels CDR i aldarulls de Tsunami Democràtic des de l'1 de gener de 2012 fins a aquest mateix dilluns 13 de novembre
13/11/2023
Carles Puigdemont en una imatge d'arxiu. / EFE
32La proposició de llei per amnistiar l’independentisme català –9-N i 1-O inclosos– abastaria els dirigents del procés, els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per un delicte de pertinença a organització terrorista o els 10 encausats pels disturbis presumptament promoguts per Tsunami Democràtic després de les condemnes pel procés la tardor del 2019. Així consta al text, al qual ha tengut accés l’agència Europa Press, que acota l’amnistia a un context temporal que comprèn des de l’1 de gener del 2012, “any en què es van començar a desenvolupar els fets del procés independentista”, i aquest mateix dilluns 13 de novembre del 2023. A més del marc temporal, la proposta delimita els delictes que seran amnistiats, i que inclouen els d’usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics i prevaricació.
La proposició de llei deixaria finalment fora del seu paraigües determinats casos que, segons l’acord signat per Junts o PSOE, sí que podrien haver-hi cabuda com a suposats casos de ‘lawfare’. Així, la llei, que no recull aquesta paraula en les seves 23 pàgines de redactat, no abastaria el processament contra l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, la condemna de la presidenta de Junts, Laura Borràs, o el processament del clan dels Pujol. La norma proposa amnistiar delictes d’usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics, prevaricació, però no en contempla uns altres, com el de blanqueig, organització criminal o associació il·lícita, el delicte contra la Hisenda Pública i la falsedat documental.
La llei planteja exonerar “els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, així com els que hagin contribuït a la consecució d’aquests propòsits”. I matisa que s’entendran compresos aquells actes vinculats directament o indirectament al denominat proces independentista desenvolupat a Catalunya o als seus líders en el marc d’aquest procés, i realitzats pels qui, “de manera manifesta i constatada, haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes (…) o haurien recaptat informació a aquest efecte”.
La llei també eximiria de responsabilitat els 45 agents de la Policia Nacional que van ser processats el mes de gener passat pel Jutjat d’Instrucció Número 7 de Barcelona per les càrregues del 1-O a la ciutat. La norma, en concret, amnistia “les accions realitzades en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinants de responsabilitat penal o administrativa compresos en aquest article”.
Tal com estava previst en el marc de les negociacions de les darreres setmanes per a una investidura i una eventual formació de Govern, la proposició beneficiaria els líders del procés, tant els que ja estan condemnats com els que continuen processats en rebel·lia i fugits de la Justícia. El text no fa menció expressa als seus noms, però la mesura inclouria l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que van ser indultats però estan inhabilitats per delictes de desobediència i malversació després que el Tribunal Suprem revisés les condemnes arran de la reforma que va eliminar la sedició i va modificar la malversació.
També afectaria els dirigents Jordi Sànchez i Jordi Cuixart –condemnats per desordres públics després de la reforma–, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn –condemnats per desobediència una vegada aplicat el nou Codi Penal–, encara que en els seus casos ja es van extingir les penes d’inhabilitació i van ser indultades les penes de presó.
Pel que fa als independentistes refugiats a l’estranger, l’amnistia beneficiaria l’expresident català i líder de Junts Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, sobre els quals pesa una ordre nacional de detenció per delictes de desobediència i malversació. El text també tindria impacte en el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que continua a Suïssa, processada per un delicte de desobediència després de la reforma que va derogar la sedició, i contra la qual també pesa ordre de detenció nacional. Igualment beneficiada en resultaria l’exconsellera i eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, processada per desobediència.
La proposta també contempla el procediment que se segueix contra 35 exalts càrrecs catalans encausats al Tribunal de Comptes per la responsabilitat comptable derivada del suposat desviament de fons per a les despeses de l’1-O i de l’acció exterior del procés. En aquesta causa, la Fiscalia reclama 3,1 milions d’euros de manera conjunta i solidària als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del mateix tribunal, que havia previst una responsabilitat comptable d’uns 9,5 milions d’euros. Societat Civil Catalana, per part seva, reclama 5 milions d’euros a 11 exalts càrrecs del Govern català.
La llista total dels 35 inclou el mateix Puigdemont, Junqueras o l’expresident català Artur Mas. També recull els noms d’exconsellers condemnats pel Suprem, com ara Romeva i Turull; exconsellers fugits, com Comín i Puig; exdelegats de la Generalitat a l’estranger, com els dels Estats Units, França, Itàlia i Portugal; i delegats a l’exterior que encara romanen al càrrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck (països del sud-est d’Europa).
Al procediment sobre l’1-O i l’acció exterior del Govern s’hi suma la consulta del 9-N, cosa que elevaria la responsabilitat comptable fins als gairebé 10 milions d’euros. El 2018, el Tribunal de Comptes va condemnar Mas i nou membres del seu Govern a tornar a la Generalitat poc més de 4,9 milions d’euros –més interessos– per l’organització de la consulta independentista del 9-N.
La Mesa del Congrés no preveu donar via lliure a la proposició de llei d’amnistia fins després de la investidura de Pedro Sánchez, prevista per a aquest dijous. La proposició de llei, que s’anuncia com a imminent aquest dilluns, portarà la signatura de tots els socis del PSOE excepte Coalició Canària, que hi està en contra. I en ser una iniciativa de grups parlamentaris no comptarà amb els informes del Consell del Poder Judicial i del Consell d’Estat que sí que hauria de portar si fos un projecte del Govern.
En declaracions en el Congrés, la presidenta, Francina Armengol, ha garantit que amb la llei d’amnistia se seguirà el mateix procediment que amb qualsevol altra iniciativa, és a dir, si es registràs aquest dilluns no s’inclouria en l’ordre del dia de la Mesa del Congrés, que tindrà lloc aquest dimarts. “Actuarem com sempre, seguirà el curs normal com es fa amb qualsevol iniciativa”, ha explicat Armengol en roda de premsa, deixant clar que no s’alterarà el costum parlamentari que en les reunions de la Mesa dels dimarts només s’analitzen els assumptes que es registren fins al divendres anterior.
A més, fonts parlamentàries han explicat que no hi ha prevista cap altra reunió de la Mesa del Congrés abans del debat d’investidura, que arrencarà aquest dimecres i finalitzarà el dijous, amb l’elecció de Sánchez en primera votació, sempre que no hi hagi imprevistos. Així, la previsió és que, si finalment es registra aquesta setmana, la proposició de llei que persegueix amnistiar als encausats pel procés independentista català passi el seu primer filtre parlamentari en la reunió de la Mesa del pròxim 21 de novembre.
El PSOE i Sumar compten amb majoria en l’òrgan de govern de la Cambra per a donar via lliure al text, la qual cosa tècnicament es coneix com a qualificació. El següent pas serà la seva publicació en el Butlletí Oficial del Congrés i després es fixarà el debat per a la seva presa en consideració en el Ple de la Cambra.
13/11/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
