“No tenen xarxes socials, alguns no tenen casa pròpia”, així descriu Carmen Orte, directora de l’Anuari de l’Envelliment, la situació de la majoria d’usuaris dels casals de gent gran. Com a tots, la pandèmia els va obligar a perdre el contacte social i a tancar-se dins casa seva. El servei assistencial va decidir llavors adaptar-se per a prestar una atenció individualitzada als usuaris. Entre d’altres, els duien el menjar a casa, els oferien servei de neteja o els telefonaven diàriament. De fet, segons un estudi de la UIB, aquesta telefonada és l’únic contacte que tenen el 22% usuaris.
L’estudi, recollit a l’Anuari de l’Envelliment de la UIB, també mostra que gairebé un 30% dels usuaris dels casals només poden demanar ajuda als professionals que hi fan feina. Una situació que, asseguren, fa palès com de fonamentals són aquests serveis i que s’hi ha d’apostar més.
L’Anuari de l’Envelliment també observa un augment del deteriorament cognitiu dels ancians, sobretot entre les persones amb malalties propícies en aquesta deterioració i un augment de les vendes farmacològiques relacionades amb l’ansietat i la depressió.
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros