El 30% dels usuaris dels casals de gent gran no tenen ni família ni amics a qui contactar

L'Anuari de l'Envelliment destaca els perills de la soledat de la gent gran, que s'ha incrementat arran de la pandèmia

EFE

“No tenen xarxes socials, alguns no tenen casa pròpia”, així descriu Carmen Orte, directora de l’Anuari de l’Envelliment, la situació de la majoria d’usuaris dels casals de gent gran. Com a tots, la pandèmia els va obligar a perdre el contacte social i a tancar-se dins casa seva. El servei assistencial va decidir llavors adaptar-se per a prestar una atenció individualitzada als usuaris. Entre d’altres, els duien el menjar a casa, els oferien servei de neteja o els telefonaven diàriament. De fet, segons un estudi de la UIB, aquesta telefonada és l’únic contacte que tenen el 22% usuaris.

L’estudi, recollit a l’Anuari de l’Envelliment de la UIB, també mostra que gairebé un 30% dels usuaris dels casals només poden demanar ajuda als professionals que hi fan feina. Una situació que, asseguren, fa palès com de fonamentals són aquests serveis i que s’hi ha d’apostar més.

L’Anuari de l’Envelliment també observa un augment del deteriorament cognitiu dels ancians, sobretot entre les persones amb malalties propícies en aquesta deterioració i un augment de les vendes farmacològiques relacionades amb l’ansietat i la depressió.

La incidència de la COVID-19 a les residències de gent gran de Balears continua estable