Illes Balears
El PP li reclama ara les actes, però va estar a punt de situar-lo com a batle de Palma
28/06/2017
Álvaro Gijón va iniciar la seva carrera política a l’Ajuntament de Palma, quan Joan Fageda n’era el batle i José María Rodríguez, tinent de batle d’Infraestructures. Va ser, però, en la legislatura dirigida per Catalina Cirer quan la seva figura va començar a destacar. Es va ocupar de la regidoria de Seguretat Ciutadana i Trànsit, que incloia el GAP, i quan els populars van perdre el govern municipal el 2007, el seu nom sonava per substituir la socialista Aina Calvo amb una moció de censura, que finalment no va sortir endavant, tot i ser el número 3 de la llista. Per aquella època, ja s’havia convertit en la mà dreta del president del PP de Palma, José María Rodríguez. I el seu nom també va sonar per substituir Catalina Cirer al capdavant de la llista municipal per a les eleccions de 2011. Finalment, va quedar de número dos i en guanyar les eleccions dirigí la regidoria de Turisme, i renuncià a l’escó del Parlament. Al 2012, el cas Over, de presumpte finançament irregular del PP, va esquitxar José María Rodríguez, i la carrera de Gijón se’n va veure afectada. El 2015, Génova va vetar el seu nom a les llistes per al Congrés, i sis mesos després va abandonar el càrrec a la junta territorial de Palma, juntament amb Rodríguez, per la seva presumpta relació en el cas de la Policia Local. Va mantenir, però, l’acta de regidor a Palma i de diputat al Parlament, com també el suport del seu partit. Un any després, s’ha vist obligat a donar-se de baixa del partit i el seu president li demana les actes. Gijón sempre ha defensat la seva innocència, i de moment, mantindrà l’acte de regidor no adscrit a Cort i l’escó del parlament, passant, això sí, al grup Mixt.
28/06/2017
La investigació ha trobat restes òssies entre els residus, que s'analitzen per determinar si pertanyen a la jove
La presumpta agressora ha estat detinguda i l'home roman ingressat a Son Llàtzer amb ferides greus, però no es tem per la seva vida
El preu màxim que cobraran els propietaris serà de 1.500 euros a Mallorca i Menorca, i de 2.100 a Eivissa i Formentera
L'objectiu és sensibilitzar la població sobre una malaltia que a les Balears pateixen 800 dones cada any
