L’Avarca de Menorca inicia a Tenerife el camí cap a la final de la Superlliga

L'Haris de La Laguna està imbatut com a local aquesta temporada (diumenge, 19:00), la semifinal és al millor de tres partits; Antonela Fortuna viatja amb l'equip, dos mesos després de la lesió

282

L’expedició de l’Avarca de Menorca es desplaça a Tenerife. Quatre setmanes després del darrer partit oficial, l’equip de Ciutadella inicia aquest cap de setmana el camí cap a la final de la Superlliga contra l’Haris de La Laguna (diumenge, 19:00), al millor de tres partits.

Avarca de Menorca i l’Haris de Tenerife repetiran la semifinal de la temporada passada. En aquella ocasió es va imposar l’equip canari per dos a zero. A la cita, la plantilla menorquina hi arriba amb el dubte d’Antonela Fortuna. La receptora argentina ha estat dos mesos de baixa i l’aposta del cos tècnic és no forçar la seva reaparició, segons ha explicat l’entrenador Bep Llorens a IB3.

A la lliga regular, menorquines i canàries s’han repartit les victòries. A la trajectòria d’enguany de l’Haris, destaca que està imbatut com a local. Però l’Avarca s’agafa a les seves fortaleses per superar l’eliminatòria i jugar la final de la Superlliga dotze anys després, ha manifestat la capitana Alicia de Blas.

Acabar amb l’hegemonia canària dels darrers anys, és l’objectiu de l’Avarca. La primera estació passa per Tenerife. L’Avarca, en tot cas, tindrà dues oportunitats per superar l’eliminatòria a Ciutadella, la setmana que ve.

Tornen a tombar contruccions il·legals al poblat de Son Banya, a Palma

La intervenció conjunta de la Policia Nacional i la Policia Local de Palma ha acabat, de moment, amb la detenció d'un presumpte narcotraficant

L’incendi a diversos camions a Marcapalma obliga a confinar Son Banya

Malgrat la proximitat del foc a l'aeroport de Son Santjoan, l'operativa aèria continua desenvolupant-se amb normalitat i els vols no s'han vist afectats

cultura

Es Molinar dels anys vuitanta reviu gràcies a la fotografia i la IA

A partir de fotos de Miquel Massutí fetes el 1986, Tarek Serraj firma una peça audiovisual que dona un moviment subtil a les imatges i ens transporta 40 anys enrere