L’edat dels exemplars i l’abandonament del camp amenacen els ametllers d’Eivissa

La majoria d'arbres són ja morts i, entre els supervivents, molts són centenaris

El paisatge nevat de Corona podria tenir els dies comptats. El canvi climàtic, però també la falta de relleu al camp i l’esfondrament del preu de l’ametlla, han condemnat un cultiu molt lluny dels anys d’esplendor a Eivissa. De fet, la majoria dels arbres són morts, i els que queden vius sovint superen els cent anys. Molt per damunt dels 15, quan la seva producció és òptima.

L’ametlla ha passat de ser un dels principals ingressos dels pagesos a quedar com un producte residual, tan mal pagat que en algunes finques ni la recullen. A la Cooperativa de Sant Antoni promocionen l’ametlla eivissenca. Aquí la torren i l’envasen, però n’arriba tan poca que potser l’any que ve deixen d’oferir-la.

Enguany n’han rebut prop de 4 tones, 13 menys que l’any passat, i s’ha de tenir en compte que un cop esclovada la collita d’enguany és de 800 quilos d’ametlla. El gerent de la Cooperativa, Joan Antoni Prats, explica que la paguen “una mica per sobre del preu de mercat per animar a recollir-la”.

Entre l’escassa llum en un panorama tan fosc, Miquel Boned i el seu vesí han plantat 300 ametllers a Corona. Cinc anys després, comencen a recollir les primeres ametlles. Aquí no hi ha negoci. Ho fan per conservar un paisatge ancestral i Boned lamenta “l’abandó que pateix el camp”.

No està sol en la seva lluita perquè a Corona no deixi de nevar. La Cooperativa ha fet una plantació experimental d’ametllers de regadiu a Sant Antoni per animar més gent a produir ametlla d’Eivissa.