La UD disputa el play-off després d'un any amb dos entrenadors, números de rècord i una profunda crisi de resultats
La temporada de l’Eivissa ha estat una muntanya russa amb dues etapes, una gran pujada, i una caiguda lliure. La UD de Romo va fer una primera volta gairebé impecable, amb números de rècord, 1 derrota als primers 23 partits, però només un problema, el Castelló, l’únic equip amb més punts sumats a l’equador de la lliga que l’Eivissa en la història de la 1a federació. Era impossible frenar l’optimisme.
Però de la manera més inesperada, la victòria contra el filial del Granada el 4 de febrer va ser un punt final. Com si s’hagués acabat la bateria, els blaus varen encadenar vuit partits sense guanyar. Dos triomfs in extremis contra el Melilla i l’Atlètic Balears varen donar aire, però en tornar les derrotes, el cap de Romo va botar pels aires. A quatre jornades pel final, i ja sense opcions d’ascens directe, començava l’era Onésimo.
El de Valladolid va agafar l’equip tercer i va acabar quart. Ara, té per davant quatre partits per acabar amb final feliç.
S'ha desferrat de la base mentre s'hi feien una foto
Moltes escoles de Palma han sortit avui en una rua al carrer per lluir les disfresses