La temporada de l’Eivissa ha estat una muntanya russa amb dues etapes, una gran pujada, i una caiguda lliure. La UD de Romo va fer una primera volta gairebé impecable, amb números de rècord, 1 derrota als primers 23 partits, però només un problema, el Castelló, l’únic equip amb més punts sumats a l’equador de la lliga que l’Eivissa en la història de la 1a federació. Era impossible frenar l’optimisme.
Però de la manera més inesperada, la victòria contra el filial del Granada el 4 de febrer va ser un punt final. Com si s’hagués acabat la bateria, els blaus varen encadenar vuit partits sense guanyar. Dos triomfs in extremis contra el Melilla i l’Atlètic Balears varen donar aire, però en tornar les derrotes, el cap de Romo va botar pels aires. A quatre jornades pel final, i ja sense opcions d’ascens directe, començava l’era Onésimo.
El de Valladolid va agafar l’equip tercer i va acabar quart. Ara, té per davant quatre partits per acabar amb final feliç.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular