Illes Balears
El professor d'Història Contemporània de la UIB Antoni Marimon explica el passat comú d'Ucraïna i Rússia, i les tensions i conflictes que l'imperialisme ha ocasionat al llarg dels segles.
27/02/2022
13
Escolta l’entrevista sencera a IB3 Ràdio
*Informació elaborada de manera conjunta per Cristina Bauzà, Anselm López i Toni Mateu
“Ucraïna no té legitimitat històrica, com a país independent”, va dir Putin dilluns passat en el seu discurs emès per televisió, dies abans que els tancs russos entrassin al país. “Ucraïna va ser un invent dels Bolxevics. Lenin i els seus socis varen cometre un crim històric en dividir el territori que pertanyia a l’Imperi Rus” afirmà el president de la Federació Russa en la seva al·locució. Aquestes paraules provocaren el pànic entre la societat ucraïnesa. El professor d’Història Contemporània de la UIB Antoni Marimon ha explicat a l’Informatiu d’IB3 Ràdio la història comuna d’Ucraïna i Rússia, i les tensions i conflictes que l’imperialisme rus ha ocasionat al llarg dels segles.
-Per què dins la consiència col·lectiva de molts de russos hi ha la idea que Ucraïna en forma part, del seu país?
-La història de Rússia i Ucraïna parteix de fa més de mil anys. Tots dos són pobles eslaus, que han tengut molta de relació. I en el seu origen hi ha el Principat de Kíev, que tots dos pobles reivindiquen com el seu origen més antic. Per això molts de russos consideren que Ucraïna és una part de l’entitat de la gran Rússia. Tanmateix la realitat és que Ucraïna, al llarg dels segles, s’ha anat desenvolupant com una entitat nacional diferent, amb el seu idioma, amb els seus costums i amb determinats períodes d’independència. Un dels més llargs dels quals haurà estat aquest darrer.
– En quin moment històric sorgeix aquesta consciència identitària d’Ucraïna?
El fet és que hi ha una identitat nacional ucraïnesa que es va anar desenvolupamant precisament perquè l’Imperi rus va prohibir la llengua ucraïnesa, sobretot a l’escola, una cosa que per a nosaltres, per cert, ens és ben coneguda. Aquesta prohibició va fer que al segle XIX i començament del segle XX, hi hagués un gran desenvolupament de la consciència nacional ucraïnesa, com també hi havia un desenvolupament de la consciència nacional de Finlàndia, de Polònia, també de Catalunya i també de les Balears. És a dir, hi va haver com un desvetlament molt gran. Quan es va crear la Unió Soviética, Lenin tenia ja una idea molt encertada del perill del nacionalisme rus. Deia que totes les nacions s’havien de desenvolupar en la igualtat. Per això, dins la Unió Soviètica es va crear una república que era Ucraïna, i una altra república diferent que era Rússia. Quan la Unió Soviètica entra en col·lapse el 1991, com que la constitució soviètica preveia el dret a l’autodeterminació, Ucraïna es va convertir en un estat independent, i també s’hi va convertir Rússia.
-Quan arrenca aquest imperialisme rus?
-L’ imperialisme rus no és de la Unió Soviètica, és dels segles XVI, XVII, XVIII, quan va ocupant territoris i dins aquest expansió també ocupa territoris d’Ucraïna. El problema és que quan han de fer un relat de la història de Rússia, el més enrere que troben és el Principat de Kíev, que reivindiquen com a part de Rússia. Kíev, però també és Ucraïna, i de qualque manera és el bressol de la identitat ucraïnesa. I, clar, aquestes dues identitats entren en conflicte, però l’Imperi rus ja s’havia annexionat Ucraïna sobretot als segles XVII i XVIII, i al segle XIX és quan l’imperialisme rus és més dur i va arribar, fins i tot a la prohibició de l’idioma. La Unió Soviètica, als inicis ho va intentar recompondre un poc, amb aquest sistema que es podria dir que era una espècie de sistema d’autonomies. Hi havia, però, el dret a l’autodeterminació. Per això, quan la Unió Soviètica entra en col·lapse, sense gaires problemes, Ucraïna es converteix en un estat independent, plenament reconegut, i de les Nacions Unides. En definitiva una nació-estat com totes les altres. Fins que Vladimir Putin ha decidit acabar amb això el 2022 per la força de les armes.
-Quines altres ocupacions militars originades des de Rússia recorda la d’aquesta setmana, a Ucraïna?
-Hem de recordar que ja durant la Segona Guerra Mundial hi va haver un pacte entre Ribbentrop i Mòlotov, ministres d’Afers Exteriors de l’Alemany Nazi i de la Unió Soviética d’Stalin, pel qual es varen repartir Polònia, i la Unió Soviètica va atacar Polònia. I l’any següent va atacar Finlàndia. De manera que hi ha episodis anteriors que recorden fets com el d’ara. I llavors hi ha episodis recents, Recordem que hi va haver un conflicte contra Geòrgia, recordem la guerra del 2013 que, al Donbass, que ja va fer que una bona part de l’est d’Ucraïna escapàs de la sobirania del Govern de Kíev, i recordem també que Rússia es va annexionar Crimea. En fi, hi ha tota una sèrie de precendents molt grans que demostren que Lenin tenia molta de raó quan deia “alerta amb el nacionalisme dels russos, perquè és el més perillós de tots”. És a dir, no negava que hi hagués altres nacionalismes, però deia”l’imperialisme que vol oprimir les altres nacions és el nacionalisme de Rússia”.
-Els ucraïnesos residents a les Balears s’han reunit a les esglésies aquests dies. Els residents a Mallorca ho han fet a una capella de s’Arenal, mentre que els residents a Eivissa ho han fet a la capella de Lourdes de Santa Eulària des Riu. Això recorda la religiositat dels polonesos com a sentiment enfrontat al comunisme. Hi ha qualque paral·lelisme?
-La identitat religiosa acostuma a ser important dins de la identitat nacional. De fet, la religió ha jugat un paper dins aquesta diferència entre la nació ucraïnesa i la nació russa, perquè hi havia unes autoritats ortodoxes a Moscou i n’hi havia unes altres a Kíev. Aleshores, la qüestió religiosa també és important. No crec que tengui tanta importància com en el cas polonès, on és una cosa molt central, a més hem de recordar que el sistema comunista era oficialment ateu i la contraposició era més directa, però no hi ha cap dubte que les diferents esglésies que existeixen a Ucraïna formen part del seu patrimoni nacional.
-Occident imposa sancions per aturar els peus a Putin. A quines altres sancions s’ha enfrontat Rússia durant la seva història?
-El fet que Occident ja digués d’entrada que enviaria ajuda econòmica, posaria sancions a Rússia, però de cap manera arribaria a enviar tropes, evidentment ha contribuït que Vladimir Putin no tengués gens de por a l’hora de fer la invasió. És ver també que jugam amb foc, i que tot això pot dur a una Tercera Guerra Mundial, evidentment, però també és ver que a un personatge i a un nucli dirigent rus com el que hi ha ara mateix, les sancions econòmiques i dir que s’ajudarà econòmica o moralment a Ucraïna, jo crec que li deu fer rialles. Tot això li deu ser absolutament indiferent. Hi ha una altra dada que també és molt contundent: a la antiga URSS, occident li va posar sancions econòmiques més de vint vegades durant el segle XX. Cap d’aquestes va servir absolutament de res. De manera que és difícil saber què s’ha de fer davant aquesta situació, però no hi ha dubte que hi ha d’haver una actitud de fermesa. Perquè qui sap qui pot venir després d’Ucraïna. I d’altra banda, el poble i el Govern ucraïnès, que és democràticament elegit, mereix tota la nostra solidaritat.
27/02/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
