Fa uns anys, es va iniciar un projecte per traslladar l’escola pública sa Graduada de Maó a la perifèria, que va xocar amb l’oposició dels pares, que volien que els seus fills continuessin anant a peu a l’escola. Finalment, se’n va aconseguir aturar el trasllat. És un dels exemples que posa l’arquitecta Roser Román del que hauria de ser una ciutat amb perspectiva de gènere i de la importància que la població s’impliqui en les decisions urbanístiques.
El que argumenta l’arquitecta i activista és que no es pensa en les necessitats de les persones no representades, com els nens, ancians, persones amb problemes d’accessibilitat i en les dones que majoritàriament són qui se’n fan càrrec.
Segons l’arquitecta, l’ideal seria que tots els serveis que necessita un ciutadà es trobessin en un radi de 15 minuts del seu habitatge. També la importància de recuperar l’espai per als ciutadans, per la qual cosa s’hauria de reformular els edificis per adequar-los a aquestes necessitats.
Román durà a terme a les set i mitja del capvespre d’aquest dimarts una xerrada a l’Ateneu, amb l’aportació d’exemples de com es gestionen altres ciutats i en la qual espera obrir debat amb els assistents de com volen que sigui la seva ciutat.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular