Illes Balears
El 2020 n'hi havia 750 i ara són 400, segons dades del Banc d'Espanya
05/02/2025
Imatge d'arxiu.
129Les Balears tenen la meitat de les oficines bancàries obertes, comparat fa 5 anys. En aquests moments n’hi ha més de 400 i el 2020 n’hi havia prop de 750. Són dades del Banc d’Espanya i que, segons els experts, s’explica per la fusió d’entitats i per l’explosió dels bancs en línia. Aquesta situació perjudica, sobretot, la gent gran i també les petites i mitjanes empreses, a qui els costa accedir més als crèdits.
Els veïnats de Son Cladera s’han concentrat aquest dimecres davant la seu de Caixabank per demanar una oficina bancària per poder ser atesos de manera presencial. Asseguren que els caixers pròxims al barri no són suficients per atendre a les persones majors que tenen diuen, en molts de casos, problemes de mobilitat. Tampoc per als analfabets digitals que no saben utilitzar un caixer automàtic. Els veïnats recorden que quan tancaren les dues oficines del barri, no hi va haver queixes perquè podien anar a l’antiga seu de Sa Nostra, a Son Fuster. Però amb la venda de l’edifici a la Conselleria d’Educació, s’han quedat sense oficina, ja que només s’hi ha mantingut un caixer. L’entitat bancària assegura que el servei als veïnats està garantit i que hi ha una oficina, amb horari ampliat, a manco d’un quilòmetre de distància.
Amb el tancament d’oficines bancàries, hi ha hagut una caiguda del 44%, una xifra que és superior a la de la mitjana estatal, la qual se situa en el 32%. I això —que hi hagi hagut un tancament més intensiu que a la resta d’Estat— en part s’explica per la fusió d’algunes entitats, com va ser el cas de Bankia i Caixa Bank. Una situació que, precisament, té conseqüències en diferents àmbits.
El més destacat són les dificultats d’alguns col·lectius per accedir a finançament, com ara les petites i mitjanes empreses. El catedràtic d’economia financera de la UIBé, Alfredo Martín Oliver, explica que els bancs en línia decideixen si donen un crèdit d’acord amb la informació que se’ls ofereix i als números que maneja l’empresa. I això, moltes vegades, és perjudicial per a les pimes i els crèdits que es donen disminueixen fins a un 20% de mitjana. En canvi, les oficines presencials coneixen de primera mà l’entorn i la realitat dels clients. El president de Pimem, Jordi Mora, apunta que el problema més gran per a ells és que algunes petites empreses o autònoms els costa adaptar-se als canvis tecnològics.
Les dues modalitats, tant la banca en línia com la banca presencial, tenen aspectes positius per als clients. La desertificació bancària va acompanyada d’un empobriment dels serveis que ofereixen les entitats i, de retruc, impedeix la inclusió financera, que va més enllà de treure doblers en un caixer o tenir una oficina oberta un cop per setmana. En certa manera, la gent gran en són els més perjudicats. És per això que la vicepresidenta d’Asufin, de l’Associació d’Usuaris Financers, Cristina Borrallo, recorda que és un servei essencial i que demana a les entitats bancàries que es replantegin la situació.
05/02/2025
El petit ha entrat d'urgència a l'Hospital Mateu Orfila, després que, segons les primeres hipòtesis, li hauria caigut damunt aigua bullent
Una cinquantena d'efectius d'una empresa de desocupació han muntat un control d'accés a l'entrada de l'edifici
Més de 200 persones, entre veïnats de Maria i de Sineu, hi han participat
