Illes Balears
El termini de prescripció dels delictes greus no començarà a comptar fins que la víctima hagi complert els 30 anys i no 18 com fins ara
09/06/2020
Imatge d'arxiu. /EFE
18La Llei orgànica de protecció integral a la infància i a l’adolescència enfront de la violència, que el Govern aprovarà dimarts que ve en Consell de Ministres, augmentarà el termini de prescripció del delicte d’abús sexual a menors, de manera que aquest començarà a comptar a partir del moment en què la víctima compleixi 30 anys, i no 18 com ocorre actualment, i planteja crear una nova figura en els col·legis, la del ‘coordinador de benestar i protecció’.La norma va ser batejada pel vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, com a ‘Llei Rhodes’ pel pianista britànic del mateix cognom, James Rhodes, que va sofrir abusos sexuals quan era un nin i que ha lluitat per l’aprovació d’aquesta norma.
Precisament, un dels canvis que comportarà aquesta nova llei serà que el termini de prescripció dels delictes greus contra menors, com els abusos sexuals, no començarà a comptar fins que la víctima hagi complert els 30 anys. Actualment, comença a comptar quan la víctima compleix 18 anys i els delictes prescriuen entre 5 i 15 anys després, depenent de la seva gravetat.
Malgrat l’augment que preveu l’avantprojecte, associacions de víctimes d’abusos el consideren insuficient i han reclamat que el termini comenci a comptar quan la víctima compleixi 50 anys o fins i tot que el delicte no prescrigui.
A més, la nova llei planteja crear una nova figura en tots els col·legis, la del “coordinador de benestar i protecció”, tal com va avançar aquest dijous el vicepresident segon Pablo Iglesias. Així mateix, s’hauran d’establir en els centres escolars protocols d’actuació enfront d’indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere, suïcidi, autolesió i qualsevol altra forma de violència.
Deure de denunciar al cònjuge
La futura Llei obligarà a denunciar al cònjuge i als familiars pròxims de la persona que hagi comès un fet delictiu quan es tracti d’un delicte greu comés contra una persona menor d’edat.
En general, la normativa estableix que es generalitza el deure de comunicar qualsevol situació de violència sobre nins, nines o adolescents a l’autoritat encara que no sigui delicte, especialment entre aquells col·lectius professionals que tinguin un contacte habitual amb persones menors d’edat.
Es crearà un Registre Central d’Informació sobre la violència contra la infància. Igualment, es crearan unitats especialitzades en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i es donarà formació especialitzada a jutges i fiscals per a protegir els nins i nines de la violència. També es preveu una jurisdicció específica per a aquests delictes.
Així mateix, els centres de menors hauran de fixar protocols de prevenció obligatoris, amb plans específics de prevenció i detecció precoç davant possibles casos de tràfic amb finalitats d’explotació sexual de menors. Aquesta mesura aniria dirigida a evitar casos com el que està investigant la Fiscalia sobre la presumpta explotació sexual que van sofrir 16 menors tutelades per l’Institut Mallorquí d’Assumptes Socials (IMAS).
A més, segons aquest text, s’obliga els jutges d’instrucció a recórrer a la prova preconstituida quan la víctima tengui menys de 14 anys. Amb això es pretén evitar la denominada victimització secundària, perquè el menor o persona amb discapacitat no es vegi exposada a narrar de manera reiterada al llarg del procediment penal els fets traumàtics que ha sofert o presenciat.
Privació de la pàtria potestat
A més, la futura norma configura com a obligatòria la imposició de la pena de privació de la pàtria potestat als penats per homicidi o per assassinat en dues situacions: quan l’autor i la víctima tinguessin en comú un fill o una filla i quan la víctima fos fill o filla de l’autor.
Igualment, la norma concedeix nous drets de les víctimes de delictes de violència de gènere quan l’autor dels fets sigui una persona menor de divuit anys en línia a Estatut de la víctima del delicte, encara que no s’han concretat quins són aquests drets.
Quant a la sostracció de menors, s’introdueix com a possible subjecte actiu en el tipus penal el progenitor que únicament tingui en la seva companyia a la persona menor d’edat en un règim d’estades.
Tots dos progenitors decidiran la residència
D’altra banda, s’atribueix la facultat de decidir el lloc de residència dels fills menors d’edat a tots dos progenitors. D’aquesta manera, es requerirà consentiment de tots dos o autorització judicial per al trasllat del menor, amb independència de la mesura que s’hagi adoptat en relació al seu guarda o custòdia, excepte suspensió o privació de la potestat o atribució exclusiva d’aquesta facultat a un dels progenitors.
També es prohibeix la publicitat que per les seves característiques pugui provocar en persones menors d’edat l’adopció de conductes violentes sobre si mateixes o sobre tercers, així com els que integrin una sèrie d’estereotips de caràcter sexista, racista, estètic o de caràcter homofòbic o transfòbic.
A més, s’incorpora una nova regulació als delictes d’odi, incorporant l’edat com a causa de discriminació, tant sobre els nins, nines i adolescents, com a sobre les persones d’edat avançada i incloent l’aporofobia i l’exclusió social dins d’aquests tipus penals.
La norma també inclou nous tipus delictius per a evitar la impunitat de conductes realitzades a través de mitjans tecnològics i de la comunicació, que produeixen greus riscos per a la vida i la integritat de les persones menors edat, així com una gran alarma social, com les que promoguin el suïcidi, l’autolesió o els trastorns alimentosos entre persones menors d’edat.
A més, es regula el canal específic de denúncia davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per a garantir una adequada protecció del dret fonamental a la protecció de dades personals i la ràpida retirada d’Internet els continguts que atemptin greument contra aquest.
“Crianza positiva”
Juntament amb aquestes mesures, el text preveu promoure la “criança positiva”, l’adquisició de competències emocionals, de negociació i resolució de conflictes sobre la base de la situació i necessitats dels progenitors, o en el seu cas, de les persones tutores o guardadores o acollidores.
L’avantprojecte de la Llei de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència va ser aprovat en Consell de Ministres el 28 de desembre de 2018 i després va quedar arracada amb l’anunci d’eleccions generals en 2019, i una vegada més en 2020 a causa de la pandèmia del Covid-19.
Amb la formació del Govern de coalició, les ONG d’infància van demanar a l’Executiu que no retardés l’aprovació d’aquesta llei que ha estat consultada i treballada amb les organitzacions, i que ja ha passat per consulta pública i tots els tràmits dels òrgans que poden requerir informes prescriptius, segons van precisar aquestes entitats.
L’avantprojecte normatiu estableix un concepte de violència ampli que abasta tota forma de perjudici o abús físic, psicològic o emocional, incloses les agressions o abusos sexuals, els càstigs físics, el descuit o el tracte negligent. També inclou un nou catàleg de delictes contra menors i adolescents comesos a través d’Internet.
09/06/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
