Les denúncies relacionades amb delictes d’odi per l’orientació sexual augmentaren gairebé un 70% durant el 2021

Segons dades publicades pel ministeri de l'Interior, també s'incrementaren els delictes racistes o xenòfobs i disminuïren els relacionats amb la ideologia de la víctima

/ Max Fleischmann.

Les denúncies relacionades amb delictes d’odi per orientació sexual o identitat de gènere van augmentar un 67,63 % respecte del 2019, any previ a la pandèmia de la COVID-19, segons dades publicades pel Ministeri de l’Interior. L’estadística oficial reflecteix una pujada del 24,08 % dels delictes amb un mòbil racista o xenòfob, enfront d’un descens notable del 45,30 % dels relacionats amb la ideologia de la víctima.

Així ho ha confirmat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una roda de premsa, en la qual ha detallat que en el 2021 les Forces de Seguretat van obrir 1.802 recerques per delictes d’odi, de les quals es va aconseguir esclarir-ne 1.133 (62,9 %). Una xifra que marca un “rècord” en la sèrie històrica, pel que fa a la taxa de resolució.

Tendència a l’alça des del 2014

En concret, l’any passat va deixar 1.724 delictes d’odi i 78 infraccions administratives, la qual cosa representa un augment del 5,63 % d’aquests delictes d’odi, respecte del 2019, i un 28,62 % més, si es compara amb el 2020, marcat per les restriccions per la pandèmia de coronavirus. La tendència és alcista des del 2014.

El 2021, del total de delictes, 466 van guardar relació amb l’orientació sexual o identitat de gènere de la víctima (67,63 %), i 639, amb motiu racista o xenòfob (24,08 %). Els de mòbil polític per ideologia van comptabilitzar 326 casos, un descens del 45,30 % respecte del 2019.

El 80 % dels casos no es denuncia

“La sèrie històrica ens mostra que cada vegada són més els fets d’odi resolts per les Forces de Seguretat, i cada vegada són menys els delictes que queden impunes. L’eficàcia policial augmenta per sobre del creixement d’aquesta mena d’incidents”, ha assenyalat Grande-Marlaska, qui ha recordat que Interior ha llançat enguany el seu segon pla per fer-ne front a la problemàtica.

Respecte dels 1.133 casos resolts per les Forces de Seguretat el passat any, 465 delictes d’odi esclarits van tenir un mòbil racista o xenòfob, un 72,77 % dels coneguts; el 67,38 %, en el cas de delictes d’orientació sexual; i el 51,84 %, en els d’ideologia.

El ministre ha qualificat d'”alarmant” que, a Espanya i la resta de països europeus, la infradenúncia se situï en el 80 %, encara que ha subratllat que perceben una millora en la confiança en les recerques policials, segons l’informe elaborat per l’Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d’Odi (ONDO), a partir de les dades facilitades al Sistema Estadístic de Criminalitat, incloent-hi policies autonòmiques i locals.

Perfil de la víctima

Els principals afectats per aquesta mena de comportaments són persones del sexe masculí (el 63,82 %), mentre que el grup d’edat més perjudicat és el comprès entre els 26 i els 40 anys, amb un 32,98 %. Els menors d’edat constitueixen el 11,31 % del total de victimitzacions en el 2021.

La distribució de les víctimes segons la seva nacionalitat reflecteix que, en primer lloc, es troben les espanyoles, amb el 65,53 %. Dins del conjunt de les víctimes de nacionalitat estrangera, les que comptabilitzen valors més elevats són les procedents del Marroc (9,66 %), Colòmbia (2,72 %) i Veneçuela (1,76 %).

Pel que fa al nombre de detinguts/investigats durant el 2021 per delictes i incidents d’odi, ascendeix a un total de 743. Així mateix, les persones de sexe masculí protagonitzen un percentatge molt elevat de les detencions i recerques per delictes d’odi (81,29 %). En relació amb els grups d’edat, un percentatge important dels autors d’aquests fets s’enquadren dins del rang de 26 a 40 anys, en concret, el 29,21 %.