societat

Les imatges del Llevant de Mallorca un any després de les torrentades

La tragèdia va endur-se’n tot el que va trobar en el seu camí: cotxes, cases, parets i 13 vides

Les+imatges+del+Llevant+de+Mallorca+un+any+despr%C3%A9s+de+les+torrentades

Vídeo: DAVID CRISOL.


Ha passat un any d’aquell fatídic 9 d’octubre de 2018 a Sant Llorenç i al Llevant de Mallorca. Una torrentada va endur-se’n tot el que va trobar en el seu camí: cotxes, cases, parets i 13 vides humanes, a més de pèrdues milionàries. Aquest dijous ha servit per recordar les 13 víctimes amb un minut de silenci, una ofrena floral, una amollada de 13 globus i finalment una missa a l’església parroquial de la localitat presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. Totes les autoritats hi han estat presents per retre aquest homenatge. També ha estat molt present tot el col·lectiu de voluntaris i els serveis d’emergència que ajudaren a pal·liar els efectes devastadors de la tempesta.

La cronologia de la tragèdia

L’horabaixa del 9 d’octubre començà a ploure fort al Llevant de Mallorca. Estava activat l’avís groc per fortes plogudes, però ningú no va anticipar que, en només tres hores, plogués amb tanta intensitat ni amb tanta persistència.

Caigueren fins a 257 litres per metre quadrat a Sant Llorenç des Cardassar, 240 a la Colònia de Sant Pere i 184 a Son Carrió.

A les sis i mitja, l’112 començà a rebre els primers avisos d’incidències i a les set del capvespre es desbordà el Torrent de ses Planes. Un torrent potencialment perillós perquè, tot i que normalment sol estar sec, travessa diversos nuclis urbans densament poblats. La pitjor part se l’endugueren a Sant Llorenç, Son Carrió i a s’Illot, on la força de la torrentada va arrossegar tot el que es va trobar al seu pas.

A les nou del vespre, es decretà el pla especial d’inundacions i es demanà ajuda a la Unitat Militar d’Emergències. Els danys col·laterals havien estat abundants: el pont que comunica Artà amb Can Picafort va passar per ull. Era una de les set carreteres que es tancaren al trànsit a la comarca. I molta gent no pogué tornar a ca seva. Hagueren de dormir a les zones habilitades al poliesportiu Miquel Àngel Nadal de Manacor.

Durant la nit es localitzaren les dues primeres víctimes mortals, i l’endemà del desastre, la xifra de morts anà augmentant a la vegada que arribaren de per tot multitud de voluntaris que volien ajudar a recuperar la normalitat com més aviat millor. El president Pedro Sánchez i els reis visitaren la zona zero.

Dos dies més tard de la tragèdia, es localitzà el cos de Joana Lliteres, l’apotecària de 40 anys que anava amb els seus dos fills al cotxe quan la torrentada la va sorprendre a Son Carrió. La filla petita se salvà, però el nin i sa mare no. S’hagué de menester una setmana sencera per trobar-lo. El cos del petit era a Son Carrió. Amb ell, 13 persones perderen la vida a la torrentada del 9 d’octubre de 2018, el desastre natural més gran a les Illes en segles.

La petjada però en aquesta comarca no és només física, també és psicològica i emocional. Enguany, un equip de 7 psicòlegs ha oferit atenció als habitants del Llevant de Mallorca per ajudar-los a superar les seqüeles de la tragèdia. Els serveis socials dels ajuntaments s’han coordinat amb els centres de salut per detectar-ne els casos.

Alguns han rebut suport puntual; d’altres, durant tot l’any. Tant gent gran com infants han hagut d’afrontar pors i dols. Un any després, el programa especial d’atenció psicològica ha conclòs, i els casos es derivaran al servei públic de salut.

Les torrentades, imprevisibles però inevitables

“A Mallorca hi ha molts de sant llorenços”, assegura Miquel Grimalt, professor de Geografia Física de la UIB. Zones com Esporles, les cases al voltant del torrent Gros de Marratxí o els hotels a la desembocadura del torrent de Santa Ponça tenen una alta probabilitat de patir una torrentada.

A Sant Llorenç, Grimalt ha coelaborat un informe per l’Ajuntament en què han detectat una vintena de punts negres per modificar i pal·liar una altra torrentada.

De l’Ajuntament de Sant Llorenç ja han iniciat la compra de solars en zones inundables i volen modificar les normes subsidiàries que afectaran les noves construccions de cases.

El consistori és a punt d’acabar les obres d’emergència necessàries després de la torrentada. El Consell de Mallorca ja les ha concloses. Són 22 projectes que han costat 23 milions i mig d’euros, sobretot per adobar vials i accessos repartits entre els 5 municipis afectats. A Artà és on més projectes s’han duit a terme, 9, i s’ha fet una de les obres majors, amb la reconstrucció total del pont d’Artà. Ara, el consell ja té sobre la taula la prosopsta de Sant Llorenç d’ampliar altres 4 ponts.

Ajudes que no arriben

N’Antònia viu a Sant Llorenç i va haver d’arreglar bona part de ca seva després de la torrentada. Ella explica que no totes les ajudes promeses han arribat als afectats.

El Govern balear sí que ha pagat els ajuts. Un total de 37,8 milions d’euros repartits en dos blocs.
D’una banda, 13,6 milions han anat als ajuntaments afectats per pagar reparacions municipals, fer front a defuncions i a les pèrdues econòmiques de particulars i empreses.

Els altres 24,2 milions restants han servit per pagar la reparació d’infraestructures autonòmiques, com torrents, camins rurals i gestió de residus.

Però no tots els ajuts han arribat. L’Estat va obrir la seva convocatòria d’ajudes el passat 19 de setembre per pagar el 50 per cent dels estralls de la torrentada.

Les institucions públiques han demanat més de 18 milions d’euros al Govern central. El Consell és qui més doblers ha reclamat: gairebé 12 milions. Li segueix l’Ajuntament de Sant Llorenç, amb 5,5 milions. La resta de municipis han demanat quantitats inferiors.

La Delegació de Govern assegura que el mes que ve haurà tramès totes les peticions d’ajuts davant Madrid. Segons el Govern de l’Estat, els doblers començaran a arribar abans d’acabar l’any, però no s’acabaran de pagar per complet fins el 2022.

Misa, manifest i memorial

Aquest 9 d’octubre s’ha estat aprovat per unanimitat un manifest, que ha estat llegit pel batle Mateu Puigròs. El document ha servit per agrair a totes les persones que ara fa un any van ajudar els afectats per la tragèdia. Hi ha hagut una especial menció a la tasca dels milers de voluntaris. També ha tingut paraules per a les tasques de reconstrucció que ara han de començar.

A les 7 del capvespre, al nucli de Son Carrió també s’ha recordat les víctimes de la catàstrofe. Veïnats del poble s’han acostat fins la Parròquia de Sant Miquel per mostrar el seu condol i suport a les famílies de les víctimes. També aquí hi hem pogut veure responsables de diferents municipis de les Illes. Tots coincideixen que malgrat la tragèdia, la unió els ha fet continuar endavant. Ara el I Memorial recorda les 13 víctimes de la torrentada del Llevant.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

darrers sumaris


més contingut relacionat

Les tovalloletes humides, un problema ambiental que afecta la xarxa de sanejament

Aliança per l'Aigua fa una crida, a la nova secció dedicada a Territori a l'informatiu Vespre, per evitar l'ús de...

Palma crea cada any un monstre de tovalloletes humides de 1.000 tones

Aquest producte genera embossos a les depuradores i canonades i suposa un cost per al consistori de 270.000 euros

Un 14% de les persones que fan feina són pobres

Les famílies que tenen fills tenen un major risc de pobresa o exclusió social

Quesería Menorquina avisa els treballadors de liquidar la fàbrica de Maó si no accepten un nou inversor

L'assemblea rebutja inicialment la proposta perquè no pertany al sector agroalimentari i no els satisfan les condicions laborals