Els caravanistes clamen contra l’ordenança de trànsit de Ciutadella
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut

S'estableixen diferències entre els qui defensen que és una mostra de convivència i riquesa i els qui consideren que té la voluntat d'aprimar la unitat de l'Estat
El 15% del total de la població espanyola parla català, un 6% gallec i un 4% euskera. I des d’aquest dimarts, tot i que encara no s’ha aprovat la reforma del reglament, ja es poden utilitzar al Congrés les llengües cooficials de l’Estat. Una reivindicació històrica dels nacionalistes, que divideix polítics i lingüistes.
“És una bona iniciativa, però crec que arriba tard, perquè això ja hauria de ser una normalitat”, afirma el sociolingüista i professor de la UIB, Ivan Solivellas. “És un despropòsit, tenint en compte el cost que tendrà”, considera el filòleg i expolític Xavier Pericay. Solivellas hi afegeix: “Hi ha qui ha intentat amagar la pluralitat de l’Estat”, mentre que Pericay es mostra convençut que és una “operació per contentar els nacionalistes i permetre que Sánchez continuï governant”.
El Parlament Europeu és l’única institució en el món que fa servir diàriament 24 idiomes amb els mateixos drets per a tothom. “És molt complex, però és operatiu gràcies als traductors i intèrprets”, explica a IB3 Notícies el director de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch.
Només al Departament de Traducció hi treballen més de mil persones i cada llengua disposa d’entre 30 i 40 professionals. Una complexa amalgama que dona per fer bromes amb metàfores bíbliques: “Fem broma que això és com una Torre de Babel, amb la diferència que aquí ens entenem”.
En espera del que es decideixi, de moment el català no es pot emprar al ple de la Unió, però sí com a llengua de comunicació amb els ciutadans. I és que des d’Europa asseguren que la seva situació és de semioficialitat.
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut
Segons afirmen, l'artefacte es va posar a sobre el vaixell: "El vam veure damunt nostre, no portava llums"
Les famílies hauríem de tenir confiança en els adults de referència dels nostres infants a l'escola i ara mateix no la tenim
Segons el Servei d'emergències 061, el menor caminava per la voravia quan un camió li hauria colpejat el cap amb el retrovisor