Es Molinar dels anys vuitanta reviu gràcies a la fotografia i la IA
A partir de fotos de Miquel Massutí fetes el 1986, Tarek Serraj firma una peça audiovisual que dona un moviment subtil a les imatges i ens transporta 40 anys enrere
S'estableixen diferències entre els qui defensen que és una mostra de convivència i riquesa i els qui consideren que té la voluntat d'aprimar la unitat de l'Estat
El 15% del total de la població espanyola parla català, un 6% gallec i un 4% euskera. I des d’aquest dimarts, tot i que encara no s’ha aprovat la reforma del reglament, ja es poden utilitzar al Congrés les llengües cooficials de l’Estat. Una reivindicació històrica dels nacionalistes, que divideix polítics i lingüistes.
“És una bona iniciativa, però crec que arriba tard, perquè això ja hauria de ser una normalitat”, afirma el sociolingüista i professor de la UIB, Ivan Solivellas. “És un despropòsit, tenint en compte el cost que tendrà”, considera el filòleg i expolític Xavier Pericay. Solivellas hi afegeix: “Hi ha qui ha intentat amagar la pluralitat de l’Estat”, mentre que Pericay es mostra convençut que és una “operació per contentar els nacionalistes i permetre que Sánchez continuï governant”.
El Parlament Europeu és l’única institució en el món que fa servir diàriament 24 idiomes amb els mateixos drets per a tothom. “És molt complex, però és operatiu gràcies als traductors i intèrprets”, explica a IB3 Notícies el director de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch.
Només al Departament de Traducció hi treballen més de mil persones i cada llengua disposa d’entre 30 i 40 professionals. Una complexa amalgama que dona per fer bromes amb metàfores bíbliques: “Fem broma que això és com una Torre de Babel, amb la diferència que aquí ens entenem”.
En espera del que es decideixi, de moment el català no es pot emprar al ple de la Unió, però sí com a llengua de comunicació amb els ciutadans. I és que des d’Europa asseguren que la seva situació és de semioficialitat.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
A partir de fotos de Miquel Massutí fetes el 1986, Tarek Serraj firma una peça audiovisual que dona un moviment subtil a les imatges i ens transporta 40 anys enrere
Aquesta és la tercera detenció de Francisco Cortés en les darreres setmanes
Malgrat la proximitat del foc a l'aeroport de Son Santjoan, l'operativa aèria continua desenvolupant-se amb normalitat i els vols no s'han vist afectats