El Consell de Mallorca ha iniciat els tràmits perquè la tela mallorquina de llengües es declari Bé d’Interès Cultural Immaterial. A l’illa queden només tres productors d’aquest producte, que és un senyal d’identitat.
En el taller de Teixits Riera de Lloseta no s’aturen de produir, treballen amb màquines centenàries. És una feina que va començar el besavi. Avui, n’hi ha cinc persones al capdavant que utilitzen el mateix mètode tradicional de fabricació.
Venen sobretot a gent de Mallorca, però també als turistes que cerquen un producte de qualitat. La producció anual és de 2.000 metres de tela.
A Santa Maria també hi ha una fàbrica i comerç de llengües. L’avi de Maribel va començar amb aquests telers, que daten de finals del segle XIX. I la tradició perdura. Que el Consell iniciï els tràmits perquè les teles de llengües siguin declarades Bé d’Interès Cultural Immaterial els enorgulleix.
La intenció és que aquestes teles siguin considerades, en un futur, Patrimoni de la Humanitat.
Són Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, Felanitx, Campos, ses Salines, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal
La batlessa, Xisca Lascolas, afirma que s'estan investigant aquests nous casos, però demana a les víctimes de robatoris que no ho denunciïn públicament a les xarxes socials i que ho facin davant la Policia Local o la Guàrdia Civil