Un pràctic cau a la mar al dic de Son Blanc de Ciutadella mentre ajudava a maniobrar un ferri
Per sort, tot va quedar en un ensurt: l'home de 57 anys ja és a ca seva i es troba bé
L’artista exposa al Col·legi d’Arquitectes “Dominar la sombra”, poemes visuals per habitar les pròpies pertorbacions
Un podria pensar que la part ombrívola de l’ésser humà és fosca, pesada i visceral. Però no per a Pep Llambías. O no ho és la manera de domar-la. El Col·legi Oficial d’Arquitectes acull l’exposició Dominar la sombra, trenta-sis obres lluminoses i fràgils a la vista, però dures conceptualment. “Realment és el meu propi jo el que es mostra a la sala. Ve a ser un intent de dominar les inquietuds que ens destorben” explica Llambías. La mostra ha estat comissariada per Montserrat Torras qui ha destacat l’encaix perfecte de les obres de Llambías a l’edifici del carrer Portella, de sostres altíssims i grans portalons de fusta.
Precisament la fusta és un dels elements predominants de l’exposició. Poesia visual, gairebé a tall de Haiku, amb missatges directes que juguen amb les paraules. Paraules quotidianes, universals, que tenen el sentit d’haver-les viscudes. “Sovint hi ha paraules que diem sense pensar massa bé què volem dir, són paraules desgastades” sosté l’artista. Li agrada jugar amb la dualitat de conceptes, com la rosa, bella i perillosa alhora, o l’espera, que projecta un desig que potser no succeirà mai.
Llambías gaudeix de treballar amb les mans, manipulant directament materials com vidre, fusta o parafina. Un bricolatge de les idees, que dona sentit a la manera com habita les seves pors: “L’art per mi és com l’oxigen”, diu Llambías.
Dominar la sombra s’inaugura dijous al Col·legi Oficial d’Arquitectes, on romandrà fins al tres d’abril.
Per sort, tot va quedar en un ensurt: l'home de 57 anys ja és a ca seva i es troba bé
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular
Hi ha risc que pugui desprendre's més material, per la qual cosa tots els infants romanen confinats a les aules com a mesura de precaució
La família havia demanat la col·laboració ciutadana per poder trobar-lo