Un home apunyala i mata una dona mentre conduïen, davant la seva filla, a Palma
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
La tesi doctoral de l'investigador Miguel Agulles analitza l'impacte que tendria la desaparició de la posidònia en el pròxim segle
Les ones, en el seu recorregut cap a la costa, interactuen amb el fons marí. La presència o no de praderies de posidònia és determinant per frenar l’impacte de les ones a la costa durant un temporal marítim. L’investigador de la Universitat de les Illes Balears Miguel Agulles ha estudiat durant cinc anys aquest fenomen i n’ha extret conclusions importants, publicades a la seva tesi doctoral: les praderies existents a les Balears redueixen al voltant d’un 40% la cota d’inundació en episodis de temporal marítim a les platges i un 20% als dics.
Però la resistència de la posidònia a l’augment de la temperatura de la mar no està quantificat del cert i, per això, Agulles analitza tres possibles escenaris en el pròxim segle: el manteniment de les praderies actuals, un retrocés al voltant del 70% i la completa desaparició de la posidònia a les aigües balears. En l’escenari més pessimista es combina l’efecte de l’augment del nivell mitjà de la mar amb la desaparició de les praderies, i el resultat és l’augment d’un metre i mig la cota d’inundació.
Unes projeccions que demostren la importància de conservar les praderies de posidònia no només pel seu valor ecosistèmic, sinó també per protegir la costa i les infraestructures i habitatges situats a la franja litoral. “Els efectes reals no es veuran fins d’aquí a vint o trenta anys, per això és complicat transmetre que necessitam una gestió de la costa diferent si volem conservar el que tenim avui dia”, sosté Agulles.
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
Els populars neguen una negociació amb Vox en matèria lingüística per poder aprovar els pressupostos de 2025