societat

Les ratapinyades de Menorca, aliades contra les plagues de mosquits, en risc crític de desaparició

La Reserva de Biosfera treballa per prohibir l’accés a algunes coves per impedir la desaparició de colònies

Imatge d'arxiu. /EFE


Prohibir l’accés a algunes coves per impedir la desaparició de colònies de rates pinyades. Aquesta és la solució per la qual aposta el biòleg i ornitòleg de la Reserva de Biosfera, Fèlix de Pablo, després d’un estudi que constata la crítica situació en la qual es troba aquesta espècie a l’illa. És un dels mamífers més amenaçats, en gran part, per les molèsties que causem els humans. De Pablo explica que la cada vegada major presència de persones a l’entorn natural pot tenir conseqüències important per a les rates pinyades fins al punt de l’abandonament de colònies senceres, com ja ha succeït.

Ja hi ha una prova pilot del Govern en aquest sentit a la cova Na Pulida de Es Migjorn Gran, que està clausurada amb una barrera que sí permet l’entrada i sortida d’aquest animals. La proposta ara és ampliar el nombre de coves i posar un barrera també al barranc d’Algendar i a la zona marítima de Cales Coves.

El risc de desaparició de les rates pinyades és una de les conclusions del Programa de Seguiment de la Biodiversitat de la Reserva de Biosfera de Menorca. Hi ha 27 espècies de mamífers terrestres a l’illa, la majoria dels quals en un bon estat de salut. Destaca la major presència de conills i martes.

Les rates pinyades tenen una funció important a l’hora de combatre la presència de mosquits. Poden ingerir entre 100 i 300 kilos d’insectes al dia, fins a 1.200 mosquits cada hora.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

darrers sumaris


més contingut relacionat

70 escoles i associacions de Menorca deixen d’emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús

Amb aquest compromís, evitaran que es tirin als fems 120.000 tassons i plats que habitualment empraven a les festes escolars

La Policia deté un menor a Ciutadella per extorsionar una família a Saragossa i simular que havia segrestat les seves filles

Reclamava un rescat de 300.000 euros amb l'argument fals que les tenia retingudes